La fúria i la raça
El seu prodigiós rugbi d'atac, aquell del gal·lès Griffiths no és pas estranger, va donar als catalans un primer títol de campions de França l'any 1914. Un resultat que va ressonar a tota una regió, en realitat a tot un viver. I el 1920 és el començament d'una gran època. Els perpinyanesos que amb P. Serre, R. Got, G. Constant, F. Vaquer, com a primers internacionals, no coneixen pas la derrota entre l'1 d'octubre de 1920 i el 31 de maig de 1922! Ells van guanyar el segon títol el 1921. De 1924 a 1924, els catalans disputen les tres finals amb nous talents, tals com E. Ribère, M. Baillette, C. Montade, L. Destarac, i aconsegueixen un tercer títol el 1925. Finalistes dos anys més tard del campionat contra els biarrots, ells prenen la revenja en adjudicar - se el Challenge Du-Manoir i aconseguiran el quart títol el 1938 contra els mateixos bascos (qui guanyen la bella final de 1939). En el mateix temps, els juniors del club obtenen els primers títols i repeteixen el 1943 un any abans que la cinquena corona de l'USAP, el 1944, en una final on el jove A. Puig-Aubert és l'heroi. Però ell i molts altres es van dedicar a la modalitat de tretze. Malgrat això l'USAP reapareix a la final el 1952 i dos anys més tard, realitza el doblet Championnat - Du-Manoir. Multiplicant les actuacions dels seus joves, donant al rugbi francès de famosos jugadors (R. Rebujent, J. Maso, J. Esponda...), l'USAP no obté paradoxalment cap resultat de primer nivell. El 1972, els catalans tornen de nou a la part alta i, finalment el 1977, es va arribar a la final del Championnat de France amb el seu internacional J.-F. Imbernon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada