Els herois oblidats de 1998

Sovint tenim tendència a recordar només els èxits i a oblidar quan aquests no s'aconsegueixen encara que s'hi hagi estat aprop.
A l'USAP això també passa, i per això avui volem recordar un equip, que si ve no va ser campió, si va optar a ser - ho, avui parlem dels herois oblidats de 1998.
Situem - nos, estem als primers anys del professionalisme, llavors la màxima divisió del rugbi francès, tenia dos grups de 10 equips cada un, Grup 1 i Grup 2. Els quatre primers dels dos grups disputaven els quarts de final a anada i tornada i les semifinals ja eren a partit únic.
Aquella temporada 1997 - 1998, tenia la gran novetat que la final es celebraria al novíssim Stade de France Saint-Denis, construït amb motiu del Mundial 98 de futbol.
També va ser la temporada del debut en competicions europees, concretament la Challenge Cup, on l'USAP va caure eliminada a la fase de grups.
Al Championnat de France l'USAP va estar enquadrada al Grup 2, del qual en va ser segona empatada a 43 punts amb el "nou-ric" de rugbi francès, l'Stade Français, un equip que a cop de talonari havia fet una plantilla per guanyar títols.
Als quarts de final, l'USAP es va enfrontar al quart classificat del Grup 2, Castres Olympique.
Al partit d'anada a l'Stade Pierre Antoine de Castres, els locals es van imposar per 6 punts, 25 - 19.
Una setmana més tard es disputava el partit de tornada, com a curiositat, aquest no es va disputar a l'Aimé Giral, perquè aquest es trobava en obres i es va disputar a l'estadi Gilbert Brutus que s'utilitza per a la pràctica del rugbi XIII.
Aquell dia va ser quan l'entrenador usapista, Alain Teixidor, de qui en vam fer un post fa uns mesos, va pronunciar aquella frase de "vostès no porten una samarreta, vostès porten una bandera" als seus jugadors abans que aquests sortissin al terreny de joc.
L'USAP va guanyar contundentment a Castres Olympique per 42 - 7 i es classificava per a les semifinals on s'enfrontaria a partit únic i a camp neutral, concretament a l'Stade des Costières de Nîmes a l'U.S. Colomiers entrenat llavors per qui anys més tard tornaria la glòria a l'USAP, Jacques Brunel.
En un partit molt igualat, l'USAP es va imposar per 15 - 13 i tornava a classificar - se per a la final del Championnat de France 21 anys després que l'any 1977 perdés la final al Parc des Princes contra l'A.S. Béziers.
El seu rival a la final va ser l'Stade Français, que va complir amb els pronòstics per potencial i es va plantar a la final eliminant a doble partit l'A.S.M. Clermont i a les semifinals al sempre favorit Stade Toulousain.
Malgrat jugar - se al flamant Saint-Denis la majoria d'aficionats eren catalans, que van poblar les grades de l'Stade de France amb els colors Sang & Or.
A París no entenien (ni tampoc volien entendre) aquella explosió de catalanitat a les grades.
Esportivament però la final va anar malament pels interessos de l'USAP, que va ser derrotada contundentment per l'Stade Français per 34 - 7.
El títol de campió hauria d'esperar mínim un altre any.
Molts van dir que l'USAP havia jugat malament i altres que pel sol fet d'arribar a la final l'equip ja havia complert de sobres.
El que sí que és cert, és que amb el pressupost més baix de la lliga, l'USAP havia fet una gran gesta arribant a la final.
Aquell equip no va aconseguir alçar un títol que es resistia des de l'any 1955, de fet, no es va tornar a ser campió de França fins a l'any 2009, però el que sí que va aconseguir, va ser fer vibrar a tots els catalans amb el seu joc ple d'orgull i amor a uns colors.

Plantilla USAP 1997 - 1998

Pilars

Stéphane De Besombes.

Pascal Meya.
Renaud Peillard.

Taloners

Philippe Capelleire.

Michel Konieck.

Jacques Lançon.

Segona línia

Samuel Chinarro.

Alain Fourny.

Mike James.

Olivier Olibeau.

Jérôme Pradal.

Tercera línia

Philippe Boher.

Sylvain Deroeux.

Bernard Goutta.

Thomas Lièvremont.

Gérard Majoral.

Mig de melée

Jacques Basset.
Alain Macabiau.
Christophe Pérarnau.

Mig d'obertura

Benoît Bellot.

Laurent Saliès.

Tres quarts ala

Olivier Camborde.

Philippe Fabre.

Alain Faunant.

Alewyn Joubert.

Hervé Laporte.

Grégory Tutard.

Tres quarts centre

Mathieu Barrau.

Didier Plana.

Darrers

Gael Arandiga.

Gérald Bastide.

Eric Tréséné.

Entrenadors

Alain Teixidor.

Alain Hyardet.

XV de la final de París

1 - Renaud Peillard, 2 - Jacques Lançon, 3 - Stéphane De Besombes, 4 - Jérôme Pradal, 5 - Mike James, 6 - Sylvain Deoreux, 7 - Gérard Majoral, 8 - Thomas Lièvremont, 9 - Jacques Basset, 10 - Laurent Saliès, 11 - Gregory Tutard, 12 - Mathieu Barrau, 13 - Didier Plana, 14 - Alewyn Joubert i 15 - Gérald Bastide.