Fill de parcers de Baho i convertit en metge gairebé per casualitat, farà el seu debut com a assistent mèdic a Tunísia. Va arribar com a interí a l'hospital de Perpinyà, apassionat del rugbi ingressa a l'USAP. Com a tres quarts ala, ell aconseguirà marcar l'assaig de la victòria que donarà a l'USAP el Bouclier de Brennus l'any 1955. Després va confessar "l'esperit de l'USAP m'ha seguit al llarg de la meva vida".
Després d'aquella victòria va tornar al Magreb, a una Algèria en guerra, on s'oposa a la tortura i denuncia els abusos a diaris francesos. "Quan estava desesperat jo pregava" explicava.
Després d'Algèria, ell es trasllada amb la seva dona i el seu fill al Camerun, a treballar per una ONG on s'especialitza a combatre la Lepra i es converteix en una persona important per l'eradicació d'aquesta malaltia a l'Àfrica i també a Corea.
El metge també ha d'examinar la discapacitat, percebre ràpidament la transformació que dóna el cavall i el llançament "teràpia de cavall." Ell va pujar de formació a la Universitat de Bobigny i va crear el certificat de la Universitat Europea de rehabilitació a través d'equitació. Ell va viatjar pel món per ajudar, ensenyar, transmetre. En els anys 70, que treballen en el departament de l'Oise i de treball en el Centre Internacional per al Desenvolupament i la Investigació (CIDR), prop de l'estadi de rugbi Soisson, i amb el temps es convertirà en president del club local de rugbi.
René Garrigue es va tornar a la seva Catalunya natal, a Vilanova de les Escaldes on va deixar bons records i un gran buit. René Garrigue deixa una gran família de nou fills, 24 néts, tot el que ell li va fer, va ser metge i va jugar a rugbi, les seves dues passions.
René Garrigue en una imatge d'arxiu.
Font: La Semaine du Roussillon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada