Ha mort René Garrigue, ex jugador de l'USAP del doblet de 1955

Ell és un home excepcional que va morir a principis d'aquesta setmana. René Garrigue ha mort als 85 anys després d'una intensa vida portada per la passió humanitària.
Fill de parcers de Baho i convertit en metge gairebé per casualitat, farà el seu debut com a assistent mèdic a Tunísia. Va arribar com a interí a l'hospital de Perpinyà, apassionat del rugbi ingressa a l'USAP. Com a tres quarts ala, ell aconseguirà marcar l'assaig de la victòria que donarà a l'USAP el Bouclier de Brennus l'any 1955. Després va confessar "l'esperit de l'USAP m'ha seguit al llarg de la meva vida".
Després d'aquella victòria va tornar al Magreb, a una Algèria en guerra, on s'oposa a la tortura i denuncia els abusos a diaris francesos. "Quan estava desesperat jo pregava" explicava.
Després d'Algèria, ell es trasllada amb la seva dona i el seu fill al Camerun, a treballar per una ONG on s'especialitza a combatre la Lepra i es converteix en una persona important per l'eradicació d'aquesta malaltia a l'Àfrica i també a Corea.
El metge també ha d'examinar la discapacitat, percebre ràpidament la transformació que dóna el cavall i el llançament "teràpia de cavall." Ell va pujar de formació a la Universitat de Bobigny i va crear el certificat de la Universitat Europea de rehabilitació a través d'equitació. Ell va viatjar pel món per ajudar, ensenyar, transmetre. En els anys 70, que treballen en el departament de l'Oise i de treball en el Centre Internacional per al Desenvolupament i la Investigació (CIDR), prop de l'estadi de rugbi Soisson, i amb el temps es convertirà en president del club local de rugbi.

René Garrigue es va tornar a la seva Catalunya natal, a Vilanova de les Escaldes on va deixar bons records i un gran buit. René Garrigue deixa una gran família de nou fills, 24 néts, tot el que ell li va fer, va ser metge i va jugar a rugbi, les seves dues passions.

René Garrigue en una imatge d'arxiu.

Font: La Semaine du Roussillon.

USAP - Mont de Marsan el dijous 25 d'agost a les 20:45h

El dijous 25 d'agost a les 20:45 h l'USAP i Mont de Marsan obriran el campionat de PROD2 a l'Stade Aimé Giral.
El partit serà emès en directe per Canal+ Sport.

USAP i Mont de Marsan la temporada passada a l'Aimé Giral.

L'entrenament d'avui en imatges

Adjuntem les fotos de l'entrenament d'avui a l'Aimé Giral.

Font: usap.fr

S'espera Matanavou aquest dijous

Se l'esperava a finals de la setmana passada durant l'stage realitzat a Font - Romeu. Finalment Timosi Matanavou arribarà aquest dijous a Perpinyà.
"Ell serà amb l'avió de tornada aquest dimecres" ha comentat Christian Lanta, preguntat per el tres quarts ala fijià, que ha allargat les seves vacances al seu país. Arribat procedent de l'Stade Toulousain, Matanavou es va comprometre a mitjans de juny per dues temporades amb l'USAP, que està a la quarta setmana de preparació.

Timosi Matanavou en una imatge d'arxiu.

Font: L'Indépendant.

Tom Ecochard: "Jo no he de ser el jove que entra per dinamitzar"

Ens atén com a nou dipositari de la posició de mig de melée, el de Narbona parla de la necessitat de l'USAP i d'ell de passar el curs.

Com és el començament de l'era Lanta?

L'establiment de contactes és bo i tothom està escoltant. Christian ens va parlar del que ell espera de nosaltres en el rugbi, però també fora del camp. La seva arribada porta un vent nou i se sent bé. S'ha d'aglutinar al club i al costat dels dos entrenadors al seu lloc.

Què es pot portar?

Crec que ens portarà experiència i confiança. Espero que ens permetrà guanyar consistència. La temporada passada, l'equip ha patit massa de la seva irregularitat. També ve amb la seva pròpia filosofia de rugbi.

Què és?

Que les coses són properes al grup. Tot el que puc dir, aquests són els aspectes més destacats: té la intenció de portar la velocitat en el nostre rugbi, el joc cap amunt, fora de l'acció ... Aquest disseny està en línia amb el que s'havia fet pel passat i es determina d'acord amb els entrenadors. La línia d'atac era una de les satisfaccions de la nostra última temporada, mantenir aquesta força. Però és important no descuidar la resta.

Mirant cap enrere, com valora el curs de l'any passat?

Hi havia un munt de dalt i avall. La temporada no ha estat a l'altura de les expectatives. El context extraesportiu ha estat més especialment amb molts jugadors que han abandonat el club, molts d'ells icònics. Per necessitat, s'ha convertit en un any de transició. No va ser fàcil, però el grup té almenys que segueixen sent integral. Necessitem aquest curs. La temporada anterior, havíem dit que la pèrdua a la semifinal contra Agen a casa que vam haver de ser rendibles però que no era el cas. Depèn de nosaltres per aprendre les lliçons d'aquest temps.

El grup va experimentar una àmplia remodelació amb vint sortides. Com ho viu vostè?

Sí, hi ha més sortides que les arribades, es fa el canvi. Jean-Pierre Pérez, David Marty i Joffrey Michel, que també va ser apreciat per tot el grup, incloent-hi parts i no són neutrals. Per tant, ens sembla que l'equip és part de la novetat. No és l'emoció d'embarcar-se en aquesta nova aventura.

Partida de Dewaldt Duvenage, custodi del lloc 9 canvia el joc per a vostè ...

Inevitablement, els impactes de la meva situació. La temporada passada he jugat més que en el passat. Tenia gairebé al mateix temps de joc que Dewaldt. També hi ha Sébastien Descons a la mateixa posició i té una gran experiència. Serà per a mi una oportunitat per demostrar.

Què es pot esperar una major pressió sobre les seves espatlles?

La gent inevitablement espera més de mi. A mi per ser coherent en les meves actuacions per demostrar que mereixo tenir la seva confiança. Hi ha coses que pesen més en el joc i jo sóc més madur. Això està a la planta baixa dels aspectes més destacats, baix temps i estratègia, com en la vida del grup, donant la meva opinió i els meus sentiments sobre les coses. No he de ser que entre els joves només per energitzar.

Quin és el propòsit mostrat per l'equip?

Els objectius encara no s'han esmentat. Però tractarem d'estar entre els cinc primers. La clau es posarà en marxa la temporada sobretot des del principi, que és costerut. Jo espero que siguem competitius tot el temps, a casa i a l'exterior on nosaltres rarament hem brillat.

Tom Ecochard en un partit de la temporada passada.

Font: Midi Olympique.

Fernand Vaquer "El Mariscal" l'artífex del doblet de 1955

Fernand Vaquer conegut amb el sobrenom "El Mariscal", va néixer a La Torre d'Elna (Catalunya Nord) el 22 de juny de 1889.
Fill d'una família d'agricultors, es va quedar orfe de pare als 4 anys i amb la seva mare se'n van anar a viure a Perpinyà.
Després d'obtenir el certificat d'estudis, ell va a fer el Servei Militar durant 3 anys.
Després ell va abraçar la carrera de militar. Destinat a Perpinyà, juga a l'A.S. Perpinyà i és proclama campió de Segona Sèrie l'any 1911 jugant de mig d'obertura.
Assignat al 23 Regiment d'Artilleria de Tolosa, primer juga al club del seu Coronel de guarnició, el TOEC, la temporada 1912 - 1913 i la temporada 1913 - 1914 juga a l'Stade Toulousain.
Quan comença la Primera Guerra Mundial, ell va al front i participa en les dues batalles del Somme.
Al finalitzar la guerra és destinat a París on aconsegueix ascendir fins al grau de Suboficial de l'exèrcit, i també juga amb el Racing Club de France.
Sol·licita el trasllat a Perpinyà i es reincorpora a l'USAP amb qui és proclama campió de França l'any 1921, sent aquest el segon campionat del club, després de l'aconseguit l'any 1914.
El 1923, després d'haver sigut 3 cops internacional amb França, decideix retirar - se i s'instal·la a viure a Tresserra començant un negoci de vins vigent avui dia anomenat Domaine Vaquer.
A partir de llavors compagina el seu negoci com a viticultor amb la banqueta de l'USAP, que no estava passant els seus millors moments.
Aquesta primera etapa és curta, només d'una temporada, la 1931 - 1932, on l'equip català no passarà de la primera fase del campionat.
L'any 1949 ell ajudat per Jep Desclaux es torna a fer càrrec de l'equip.
La temporada 1951 - 1952 l'USAP es classifica per la final del Championnat de France, però perd a la final de Tolosa contra el gran F.C. Lourdes per 22 - 11.
La temporada 1954 - 1955 és la millor de l'USAP i de Fernand Vaquer, ja que l'equip fa el doblet Bouclier de Brennus - Challenge Yves du Manoir.
El primer títol de la temporada és el Challenge Yves du Manoir, guanyada contra l'S.C. Mazamet per 22 - 11.
Unes setmanes més tard l'USAP disputa la final del Championnat de France a Bordeus contra el F.C. Lourdes, i aquesta vegada l'USAP de Fernand Vaquer derrota als blau-grana per 11 - 6 aconseguint d'aquesta manera el doblet i posar el punt final a una temporada perfecte.
Vaquer va continuar a la banqueta de l'USAP fins al final de la temporada 1957 - 1958, no guanyant cap més títol, i sent l'any 1956 subcampió del Challenge Yves du Manoir perdent la final contra el F.C. Lourdes per 3 - 0.
L'any 1958 després de les queixes d'alguns directius sobre la seva rigidesa i els seus mètodes, va decidir retirar - se tot i que va seguir vinculat al món del rugbi com a conseller del Comitè del Rosselló.
Durant la seva etapa d'entrenador a l'USAP, cal destacar anècdotes curioses com quan preparant un partit, va dir a un jugador "cal menjar formatge" senyal clar que aquell dia no jugaria.
També va dir als jugadors "parleu - vos en català perquè els rivals no us entenguin".
El 17 de setembre de 1979, Fernand Vaquer, "El Mariscal", va morir a Tresserra a l'edat de 90 anys.
L'USAP li va dedicar una tribuna de l'Stade Aimé Giral i Perpinyà té un carrer amb el seu nom.

Recull fotogràfic de Fernand Vaquer

Fernand Vaquer amb les seves vinyes al fons.

Fernand Vaquer, al mig, donant indicacions a Roucariès i Sanac llegendària segona línia de l'USAP del doblet de 1955.

Fernand Vaquer amb el Bouclier de Brennus acompanyat de Roucariès i Sanac i les respectivas mulles dels dos jugadors.

Fernand Vaquer assentat davant del Bouclier de Brennus acabat d'entregar per l'alcalde de Bordeus Jacques Chaban-Delmas, amb tota la plantilla.

Fernand Vaquer al centre, amb l'equip després de proclarmar - se campió del Challenge Yves du Manoir.

Els herois oblidats de 1998

Sovint tenim tendència a recordar només els èxits i a oblidar quan aquests no s'aconsegueixen encara que s'hi hagi estat aprop.
A l'USAP això també passa, i per això avui volem recordar un equip, que si ve no va ser campió, si va optar a ser - ho, avui parlem dels herois oblidats de 1998.
Situem - nos, estem als primers anys del professionalisme, llavors la màxima divisió del rugbi francès, tenia dos grups de 10 equips cada un, Grup 1 i Grup 2. Els quatre primers dels dos grups disputaven els quarts de final a anada i tornada i les semifinals ja eren a partit únic.
Aquella temporada 1997 - 1998, tenia la gran novetat que la final es celebraria al novíssim Stade de France Saint-Denis, construït amb motiu del Mundial 98 de futbol.
També va ser la temporada del debut en competicions europees, concretament la Challenge Cup, on l'USAP va caure eliminada a la fase de grups.
Al Championnat de France l'USAP va estar enquadrada al Grup 2, del qual en va ser segona empatada a 43 punts amb el "nou-ric" de rugbi francès, l'Stade Français, un equip que a cop de talonari havia fet una plantilla per guanyar títols.
Als quarts de final, l'USAP es va enfrontar al quart classificat del Grup 2, Castres Olympique.
Al partit d'anada a l'Stade Pierre Antoine de Castres, els locals es van imposar per 6 punts, 25 - 19.
Una setmana més tard es disputava el partit de tornada, com a curiositat, aquest no es va disputar a l'Aimé Giral, perquè aquest es trobava en obres i es va disputar a l'estadi Gilbert Brutus que s'utilitza per a la pràctica del rugbi XIII.
Aquell dia va ser quan l'entrenador usapista, Alain Teixidor, de qui en vam fer un post fa uns mesos, va pronunciar aquella frase de "vostès no porten una samarreta, vostès porten una bandera" als seus jugadors abans que aquests sortissin al terreny de joc.
L'USAP va guanyar contundentment a Castres Olympique per 42 - 7 i es classificava per a les semifinals on s'enfrontaria a partit únic i a camp neutral, concretament a l'Stade des Costières de Nîmes a l'U.S. Colomiers entrenat llavors per qui anys més tard tornaria la glòria a l'USAP, Jacques Brunel.
En un partit molt igualat, l'USAP es va imposar per 15 - 13 i tornava a classificar - se per a la final del Championnat de France 21 anys després que l'any 1977 perdés la final al Parc des Princes contra l'A.S. Béziers.
El seu rival a la final va ser l'Stade Français, que va complir amb els pronòstics per potencial i es va plantar a la final eliminant a doble partit l'A.S.M. Clermont i a les semifinals al sempre favorit Stade Toulousain.
Malgrat jugar - se al flamant Saint-Denis la majoria d'aficionats eren catalans, que van poblar les grades de l'Stade de France amb els colors Sang & Or.
A París no entenien (ni tampoc volien entendre) aquella explosió de catalanitat a les grades.
Esportivament però la final va anar malament pels interessos de l'USAP, que va ser derrotada contundentment per l'Stade Français per 34 - 7.
El títol de campió hauria d'esperar mínim un altre any.
Molts van dir que l'USAP havia jugat malament i altres que pel sol fet d'arribar a la final l'equip ja havia complert de sobres.
El que sí que és cert, és que amb el pressupost més baix de la lliga, l'USAP havia fet una gran gesta arribant a la final.
Aquell equip no va aconseguir alçar un títol que es resistia des de l'any 1955, de fet, no es va tornar a ser campió de França fins a l'any 2009, però el que sí que va aconseguir, va ser fer vibrar a tots els catalans amb el seu joc ple d'orgull i amor a uns colors.

Plantilla USAP 1997 - 1998

Pilars

Stéphane De Besombes.

Pascal Meya.
Renaud Peillard.

Taloners

Philippe Capelleire.

Michel Konieck.

Jacques Lançon.

Segona línia

Samuel Chinarro.

Alain Fourny.

Mike James.

Olivier Olibeau.

Jérôme Pradal.

Tercera línia

Philippe Boher.

Sylvain Deroeux.

Bernard Goutta.

Thomas Lièvremont.

Gérard Majoral.

Mig de melée

Jacques Basset.
Alain Macabiau.
Christophe Pérarnau.

Mig d'obertura

Benoît Bellot.

Laurent Saliès.

Tres quarts ala

Olivier Camborde.

Philippe Fabre.

Alain Faunant.

Alewyn Joubert.

Hervé Laporte.

Grégory Tutard.

Tres quarts centre

Mathieu Barrau.

Didier Plana.

Darrers

Gael Arandiga.

Gérald Bastide.

Eric Tréséné.

Entrenadors

Alain Teixidor.

Alain Hyardet.

XV de la final de París

1 - Renaud Peillard, 2 - Jacques Lançon, 3 - Stéphane De Besombes, 4 - Jérôme Pradal, 5 - Mike James, 6 - Sylvain Deoreux, 7 - Gérard Majoral, 8 - Thomas Lièvremont, 9 - Jacques Basset, 10 - Laurent Saliès, 11 - Gregory Tutard, 12 - Mathieu Barrau, 13 - Didier Plana, 14 - Alewyn Joubert i 15 - Gérald Bastide.

#USAPCEST PicNic

Divendres 29 de juliol a les 18:30 h l'USAP organitza un pícnic amb els jugadors i els aficionats a l'Stade Aimé Giral.
El pícnic estarà amenitzat per animacions musicals i la fanfàrria.
L'entrada és gratuïta i oberta a tothom però cal confirmar l'assistència al Facebook del club, Usap Officiel o enviar un e-mail a club@usap.fr

Tresors usapistes: Fitxa de l'USAP de l'any 1977

Continuem amb la secció Tresors usapistes, i en aquesta ocasió us volem presentar una fitxa de l'any 1977 on parla de la història de l'USAP resumida i també el palmarès del club en aquell moment.

La fúria i la raça

El seu prodigiós rugbi d'atac, aquell del gal·lès Griffiths no és pas estranger, va donar als catalans un primer títol de campions de França l'any 1914. Un resultat que va ressonar a tota una regió, en realitat a tot un viver. I el 1920 és el començament d'una gran època. Els perpinyanesos que amb P. Serre, R. Got, G. Constant, F. Vaquer, com a primers internacionals, no coneixen pas la derrota entre l'1 d'octubre de 1920 i el 31 de maig de 1922! Ells van guanyar el segon títol el 1921. De 1924 a 1924, els catalans disputen les tres finals amb nous talents, tals com E. Ribère, M. Baillette, C. Montade, L. Destarac, i aconsegueixen un tercer títol el 1925. Finalistes dos anys més tard del campionat contra els biarrots, ells prenen la revenja en adjudicar - se el Challenge Du-Manoir i aconseguiran el quart títol el 1938 contra els mateixos bascos (qui guanyen la bella final de 1939). En el mateix temps, els juniors del club obtenen els primers títols i repeteixen el 1943 un any abans que la cinquena corona de l'USAP, el 1944, en una final on el jove A. Puig-Aubert és l'heroi. Però ell i molts altres es van dedicar a la modalitat de tretze. Malgrat això l'USAP reapareix a la final el 1952 i dos anys més tard, realitza el doblet Championnat - Du-Manoir. Multiplicant les actuacions dels seus joves, donant al rugbi francès de famosos jugadors (R. Rebujent, J. Maso, J. Esponda...), l'USAP no obté paradoxalment cap resultat de primer nivell. El 1972, els catalans tornen de nou a la part alta i, finalment el 1977, es va arribar a la final del Championnat de France amb el seu internacional J.-F. Imbernon.

Primeres fotografies de l'Stage a Font-Romeu

Adjuntem les primeres fotografies de l'Stage de l'USAP a Font-Romeu.
Les primeres línies han treballat la melée, les segons i terceres línies la touche i els 3/4 han treballat l'agilitat.

Font: usap.fr

L'USAP incorpora al seu Centre de Formació al prometedor Alexandre Lagarde

L'USAP ha incorporat al seu Centre de Formació, al prometedor tres quarts ala Alexandre Lagarde, procedent del C.A. Brive.
El jugador inicialment jugarà amb els Espoirs de l'USAP, però si segueix amb la seva progressió, tampoc seria descartable que aviat estigués jugant amb el primer equip a les ordres de Christian Lanta.
Sens dubte es tracta d'una gran incorporació de futur.

Stages USAP Association

La primera setmana de stages de l'USAP Association, es va dur a terme la setmana passada a l'Stade Aimé Giral.
60 nens de 8 a 14 anys, de dilluns a divendres (excepte el dijous 14 de juliol) al matí, practiquen rugbi a través de diversos tallers i jocs amb els educadors del club.
Tallers de motricitat, d'assistències, de placatges, van permetre als nens aprendre noves tècniques i aprofundir en el coneixement del rugbi. Algunes categories han tingut l'oportunitat de fer un matí a l'Stade Aimé Giral, envoltats dels seus ídols i també perfeccionar la seva preparació. Aquests mateixos jugadors han fet el gran honor i el plaer de venir a passar una mica de temps amb els nens, firmar - los autògrafs i donar un regal de benvinguda.
El proper stage serà la setmana del 22 al 26 d'agost. La inscripció està gairebé tancada, però encara queden algunes places i us podeu registrar a association@usap.fr o trucar al 04 68 61 60 91.

Romain Millo-Chluski: "Cal ser ambiciosos"

Als 33 anys, Millo-Chluski aborda el seu el darrer desafiament de la seva carrera amb l'USAP, que va presentar dimecres el seu equip al Quai Vauban.

Arribat dilluns a l'Aimé Giral, el nou segona línia de l'USAP, Romain Millo-Chluski, diu que simplement vol "aportar la seva peça a l'edifici".

Romain, explica'ns els teus primers passos a l'USAP, tu vas arribar dilluns.

Tot va anar molt bé. Em va convidar dissabte Perry Freshwater (consultor de la melée) a concloure la setmana dels nous a un petit repàs. Això m'ha permès posar - me en contacte amb l'efectiu abans de la represa.

Després de 16 anys a Tolosa, canvien els seus hàbits...

Jo hi penso, efectivament. Jo m'he integrat a un equip, m'he de fondre a un col·lectiu, conèixer als individus. Inevitablement, hi ha cert temor, però també una gran quantitat d'emoció. El fet de començar una nova aventura és un factor d'emoció addicional. He arribat després de viure de tot a Tolosa. L'USAP se'm va presentar, em va proposar un projecte, jo estic del tot adherit, i estic avui aquí.

Que el va convèncer per fer el salt a PROD2?

Sóc una persona que vol ser desafiada. No cal amagar que vaig acabar un cicle a Tolosa. He estat amb grans jugadors i he anat jugant menys i menys. Aquí és la PROD2, no cal devaluar aquest campionat, que és extremadament difícil. És una marató, els davanters són molt utilitzats aquí. Només vull aportar la meva pedra a l'edifici de l'USAP. Aquest club ha participat en l'apogeu del rugbi francès. Cal omplir les seves lletres de noblesa.

Espontàniament, que li evoca l'USAP a vostè?

Un club de rugbi viu. Jo he passat anys excepcionals a Tolosa, on competia amb grans homes. Més enllà dels títols, que cap persona podrà retirar - me. Jo retinc els moments difícils, és així com es forja un grup. Vinc a viure una experiència diferent que jo espero que sigui molt estimulant.

Vostè és el mascaró de proa de la contractació. Com es gestiona aquesta expectativa?

Hi ha pressió per sobretot no decebre. Que no hi hagin retrets... Farem els comptes al final. El que s'espera és que aporti les meves qualitats personals per al benefici del col·lectiu.

El mànager Christian Lanta ha anunciat que vol centrar el joc en els aspectes bàsics (defensa, conquesta)...

Cal centrar - se en els fonaments i també ser versàtil. La demanda a PROD2 és molt més rigorosa i s'ha de ser constant al llarg de la temporada. Igual que al TOP14, es van reforçant tots els equips.

Quin és el seu repte?

Donar a l'USAP intentant ser bo. Hem de ser ambiciosos i, personalment, jo ho sóc.

Font: L'Indépendant.

Calendari de la temporada 2016 - 2017

Aquest matí s'ha sortejat el calendari de PROD2 de la temporada 2016 - 2017.
A continuació l'adjuntem perquè qui vulgui pugui disposar d'ell.

Fotografies de la presentació de l'USAP 2016 - 2017

El passat dimecres 13 de juliol, es va fer la presentació de l'USAP 2016 - 2017 a davant de la botiga del club al centre de Perpinyà.
A continuació adjuntem les fotografies.