Després de quedar - se fora de les semifinals d'ascens, el futur mànager de l'USAP va donar a conèixer a France Bleu Roussillon el seu estat d'ànim i la seva visió de l'equip i el club per la pròxima temporada.
France Bleu Roussillon: Vostè va plegar després de la seva etapa a Baiona, perquè torna ara a la feina?
Christian Lanta: Han sigut trenta anys de carrera i va ser una decisió, però les coses poden canviar. Quan hi ha una passió, has d'aprofitar l'espurna, que és el cas. Han passat dos anys i hi ha una gran quantitat d'energia i desig.
El desig de donar suport i transmetre'l per mi va ser la motivació. Si no hagués estat l'USAP, el repte no m'hauria interessat.
FBR: Perquè el repte de l'USAP tempta més que altres?
CL: L'USAP és part de la història del rugbi francès. Aquest és el País Català i la seva entitat. Aquest és un club que és més que un club i gairebé sento una responsabilitat social, ja que és un país que està darrere d'aquest equip. Recordo quan era jugador o com a entrenador que sabíem que ens esperava un gran partit. Sabíem que hi ha una veritable cultura i uns valors ens estaven esperant. És un repte que m'agrada perquè correspon a uns valors que jo puc tenir.
FBR: Com restablir aquests valors fins a la data i quin serà el seu paper?
CL: Aquest club ha tingut una crisi com molts altres clubs també l'han viscut. Hem de posar - ho tot en harmonia i restablir la calma. Jo no seré en tot cas l'home essencial perquè cap home té l'èxit sol. Un veritable equip s'ha de formar, seguir endavant i estar cohesionat. Aquest club necessita a tothom en tots els nivells, ja siguin socis, directius, entrenadors, aficionats, hem de trobar una harmonia real i aquesta és la meva responsabilitat i la meva missió. Cal reunir totes les energies per recuperar - se gradualment fins a l'alt nivell.
FBR: I llavors l'ascens?
CL: Tothom parla de l'ascens. Cal preparar l'USAP per quedar - se permanentment a l'elit i és un repte difícil, quant temps van trigar Racing, Toulon o Pau? Espero que l'USAP trigarà menys, però aquests clubs van passar set o vuit anys a PROD2 abans de tornar. Hi ha esperança, però cal construir - la.
No n'hi ha prou amb parlar de la contractació d'aquí i d'allà, realment no tenim una política configurada i és un projecte real que cal construir. Segurament serà una gran satisfacció però seran uns temps difícils. Una temporada mai és fàcil, mai és un camí de roses, però en qualsevol cas, cal mantenir el rumb, mantenir a François (Rivière) i tothom a l'entorn meu.
Necessitem el suport de tots i aquest suport es guanya. Necessitem al públic, que vinguin, perquè ells estimen aquest club, però cal restablir la confiança amb el rendiment de l'equip. La imatge que donarà aquest equip serà essencial i sé que no hi ha res més que aconseguir victòries per portar públic a les grades.
FBR: Quan els aficionats parlen de l'enveja, inversió dels jugadors, és el que vostè treballarà cada dia?
CL: És treballar tots els dies, sí! A mesura que donem als jugadors els mitjans i les eines perquè puguin bolcar - se en aquesta aventura i crec que els aficionats estan esperant això. Passarà per la complicitat, per la intransigència i també per una gran quantitat de treball perquè no sé res que no siguin entrenaments per avançar.
Vaig tenir la sort fa dues setmanes d'estar amb l'equip de França de natació i veig que els nens són excel·lents, amb gran modèstia i que són campions olímpics, campions del món. Vaig assistir a la seva formació i això és una bogeria! No només es construeix amb un entrenament molt dur, però han de recuperar les virtuts i un estat d'esperit perquè el rugbi és sobretot un estat d'esperit, una aventura i punt!
FBR: Específicament, com organitzarà el personal?
CL: Treballaré amb els entrenadors que ja estan al seu lloc: François Gelez, Philippe Benetton i Perry Freshwater. Anem a treballar junts i jo donaré les direccions. Ells tenen les seves responsabilitats, però per tant, la responsabilitat principal serà per mi i també depèn de mi perquè siguin millors.
Els entrenadors són objecte de crítiques, crec que van fer bé les coses. També tenen la seva pròpia crítica a fer i estic aquí també per donar - los suport, per avançar i posar les seves competències al més alt nivell i fer - les millor.
FBR: Vostè coneix François Gelez i Philippe Benetton, ja que els ha entrenat a Agen, era un desig per part seva treballar amb ells?
CL: Jo no els conec com a entrenadors però si com a jugadors. Són homes de confiança, homes de convicció i que donen el millor. Philippe Benetton va ser un gran tercera línia, que havia sigut capità i que era un capità exemplar. François a l'obertura era un veritable lluitador, un veritable guerrer i un veritable competidor. És per mi clau ajudar - los a exprimir el seu talent. Ha sigut un any difícil per ells aquesta temporada, no han donat excuses.
FBR: L'USAP haurà de dependre dels jugadors joves, és un dels seus objectius donar confiança als joves?
CL: Amb tota la modèstia, en la meva carrera he descobert jugadors com Dulin, Machenaud, Monribot i molts altres. Per descomptat que confio amb els joves formats a l'USAP. Em reuniré dimarts amb els responsables del Centre de Formació. No podem prescindir de la formació pel que integrarem aquests joves jugadors. Per mi no hi ha vells o joves en un equip, n'hi ha que tenen el talent i la voluntat per tenir èxit i ells seran totalment integrats.
Christian Lanta va parlar ahir a France Bleu Roussillon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada