D'aquesta manera finalitzava l'etapa més gloriosa en la història recent del club, la que va començar amb l'arribada de Brunel l'any 2007 i que va donar grans moments i sobretot, un títol de lliga l'any 2009, que feia 54 anys que no s'aconseguia guanyar.
Jacques Brunel, va arribar un acord amb els dirigents de l'USAP durant el mes de març del 2007, llavors ell era entrenador dels davanters de la selecció francesa que dirigia Bernard Laporte.
El seu valedor va ser l'aleshores home fort del club Marcel Dagrenat.
Estàvem en plena època de guerra a la llotja, tots volien el poder i Brunel estava compromès amb Dagrenat, si ell no continuava, Brunel no seria l'entrenador.
El mes de juliol del 2007, va ser "calent", el 10 de juliol, hi va haver – hi una forta discussió a l'Aimé Giral per fer – se amb el poder del club, i el 17 de juliol, després de 7 anys al càrrec, Marcel Dagrenat, deixava la presidència del club, en mans de Paul Goze, exjugador del club als anys 70 i que als 80 ja havia sigut president.
Goze, va confirmar a Jacques Brunel com a entrenador i al recentment retirat i emblemàtic capità Bernard Goutta i Frank Azema com entrenadors de davanters i darrers respectivament.
Brunel però, no es va integrar a la feina fins a la finalització del Mundial, ja que aquell any la temporada al TOP 14, va començar a l'últim cap de setmana d'octubre del 2007.
Els inicis no van ser fàcils, l'era Brunel va començar amb derrota a Montpellier per 19 – 12.
L'estrena a l'Aimé Giral va ser a la tercera jornada, el 24 de novembre contra C.S. Bourgoin – Jallieu.
L'USAP, encadenava dues derrotes en 2 partits, a Montpeller 19 – 12 i a Albi 21 – 16 i tenia dos punts de bonus defensiu.
Brunel va posar aquell dia el següent quinze: 1 – Freshwater, 2 – Tincu, 3 – Mas, 4 – Olibeau, 5 – Hines, 6 – Vaki, 7 – Tonita, 8 – Chouly, 9 – Cusiter, 10 – Rosalen, 11 – Planté, 12 – Grandclaude, 13 – Marty, 14 – Martín Aramburu i 15 – Hume.
El partit, va arribar al minut 64, amb empat 0 – 0. Llavors, el conjunt visitant, mitjançant un drop de Mikaël Forest, és va avançar al marcador, 0 – 3.
Al minut 69, un cop de càstig de Cédric Rosalen, va igualar 3 – 3 i així va finalitzar el partit.
Quatre punts en tres partits, un mal inici sens dubte, de fet, aquella primera volta, no va ser bona.
Entremig a la màxima competició europea, l'USAP, havia començat amb dues victòries en dos partits, contra Newport 23 – 19 i contra Treviso 17 – 29.
El 4 de desembre, va arribar el primer gran jugador de renom mundial en l'era Brunel, l'internacional sud-africà i recent campió del món, Percy Montgomery, que va debutar amb la samarreta Sang & Or en partit de Heineken Cup contra London Irish a l'Aimé Giral, un partit que va acabar amb victòria catalana per 23 – 6.
Al final de la primera volta, l'USAP tenia un balanç de 13 partits jugats, 6 guanyats, 2 empatats i 5 perduts.
La segona volta, va ser l'avantsala dels anys posteriors. Dels 13 partits, l'USAP en va guanyar 11 i només en va perdre 2.
Entremig, l'eliminació europea a quarts de final contra London Irish, la revelació de Christophe Porcu, que va incorporar – se com a joker mèdic i va revolucionar l'equip, i el fet que es confirmés la baixa per la pròxima temporada de Pery Montgomery, que no es va adaptar al joc de l'equip.
L'USAP, va acabar la temporada regular a la quarta posició, cosa que l'enfrontava a la semifinal a partit únic contra el primer classificat, l'A.S.M. Clermont, qui es va imposar per 21 – 7, deixant l'USAP sense final.
Aquella gran segona volta, com hem comentat, va ser el preludi de les pròximes temporades de l'era Jacques Brunel.
L'estiu del 2008, va saltar la gran notícia, el millor mig d'obertura del món, el neozelandès Dan Carter, firmava un contracte de 6 mesos amb l'USAP.
L'equip comença la temporada amb la mateixa línia que havia disputat la segona volta de l'anterior, i immediatament es consolida entre els quatre primers.
A la Heineken Cup, l'equip es complica la classificació en perdre dos dels tres primers partits.
El 14 de desembre de 2008, amb motiu del partit de la quarta jornada de la fase de grups de la Heineken Cup, arriba el gran moment, el debut de Dan Carter amb la samarreta de l'USAP.
L'Aimé Giral es va omplir a vessar i hi va haver periodistes d'arreu del món per cobrir la notícia del debut del millor jugador del món.
Aquell dia, Jacques Brunel va apostar per el següent quinze: 1 – Chobet, 2 – Guirado, 3 – Mas, 4 – Olibeau, 5 – Hines, 6 – Britz, 7 – Tonita, 8 – Chouly, 9 – Durand, 10 – Carter, 11 – Candelon, 12 – Mermoz, 13 – Manas, 14 – Planté i 15 – Burguer.
L'USAP es va imposar 26 – 20, però el punt de bonus defensiu, va deixar bastant complicada la classificació per als quarts de final.
Carter va fer aquell dia 16 punts, els seus primers 16 punts amb la samarreta nord-catalana.
Només va poder jugar quatre partits més, perquè a Saint – Denis, després del partit entre l'Stade Français i l'USAP (13 – 13), es va lesionar al taló d'Aquil·les i va dir adéu a la temporada. El gran reforç concloïa així la seva etapa catalana.
Tot i així l'equip no s'enfonsa, al contrari, es fa més fort que mai, i a quatre jornades del final de la fase regular es posa líder de la competició, posició que mantindrà fins al final.
A la semifinal disputada a l'estadi Gerland de Lió, l'USAP de Jacques Brunel s'imposa a l'Stade Français per 25 – 21 i es classifica per la gran final de París.
El dissabte 6 de juny de 2009, quedarà per sempre més gravat a la memòria de tots els seguidors de l'USAP, aquell dia, per intentar guanyar el títol, Brunel posa el següent quinze: 1 – Freshwater, 2 – Tincu, 3 – Mas, 4 – Álvarez-Kairelis, 5 – Olibeau, 6 – Le Corvec, 7 – Perez, 8 Chouly, 9 – Durand, 10 – Hume, 11 – Candelon, 12 – Mermoz, 13 – Marty, 14 – Sid i 15 – Porical.
L'USAP comença perdent el partit, però aconsegueix arribar al descans només quatre punts per sota al marcador, 6 – 10.
Al minut 45, una jugada canvia la final, l'assaig de David Marty, capgira el marcador, l'USAP és llença per la victòria i l'aconsegueix guanyant 22 – 13.
El títol torna a terres catalanes després de 54 anys sense fer – ho. Brunel aconsegueix el triomf més desitjat en la seva segona temporada a la banqueta de l'USAP, i passa a la història.
El títol es celebra durant dies, l'eufòria és màxima i la il·lusió que genera l'equip també, per això, de cara a la temporada 2009 – 2010, es manté la base de l'equip, i només hi ha cinc altes (Benoît Bourrust, Thomas Dubois, Antoine Loubière, Florian Cazenave i Robins Tchale – Watchou) i quatre baixes (Chris Cusiter, Cédric Coll, Sébastian Bozzi i Ignacio mieres).
L'equip va estar a l'altura i va completar una sensacional temporada, digna d'un equip defensor del títol de campió.
La Heineken Cup va ser l'única espina de la temporada, una inesperada derrota a Treviso per 9 – 8 a la primera jornada, va deixar molt difícils les opcions de classificar – se per als vuitens de final
A casa l'equip va estar perfecte i va fer el 13 de 13, omplint l'Aimé Giral a quasi cada partit.
A la penúltima jornada, l'USAP cau a Toulon per 33 – 23 amb la qual cosa el conjunt de La Rada és el nou líder empatat a punts amb l'USAP.
A l'última jornada es decidirà qui queda primer i qui queda segon entre catalans i provençals.
L'USAP rep a casa el descendit S.C. Albi, que a l'anada s'havia imposat a l'USAP per un sol punt i el R.C. Toulon visita al C.A. Brive.
L'USAP necessita guanyar i que Toulon no ho faci per acabar primer, o encara més difícil, guanyar amb un bonus ofensiu i que Toulon no aconsegueixi guanyar amb un bonus ofensiu, per acabar primer a la classificació.
El conjunt de Jacques Brunel s'imposa a Albi per 44 – 0 i Toulon guanya per 23 – 26 i és l'USAP gràcies al punt de bonus ofensiu, qui finalitza primer a la classificació.
Aquell dia al final del partit, es van acomiadar homes com Samueli Naulu Dawai o Nicolas Durand, que un cop finalitzés la temporada, fitxava per Racing – Métro 92.
També va ser el dia en què a peu de gespa l'aleshores president, Paul Goze, anunciava que la semifinal es disputaria a Montpellier, en mig d'una ovació del públic assistent a l'Aimé Giral, que veia gràcies a la proximitat, la possibilitat de fer un desplaçament massiu.
El divendres 14 de maig de 2010, a l'Stade de la Mosson de Montpellier, l'USAP i l'Stade Toulousain, van disputar la primera semifinal.
Brunel va aposar pel següent quinze: 1 – Freshwater, 2 – Guirado, 3 – Mas, 4 – Olibeau, 5 – Tchale-Watchou, 6 – Tonita, 7 – Perez, 8 – Tuilagi, 9 – Durand, 10 – Hume, 11 – Manas, 12 – Mermoz, 13 – Marty, 14 – Sid i 15 – Porical.
La primera part va ser dominada pels occitans que van arribar al descans guanyant 9 – 13.
La segona part va ser completament de l'USAP, que gràcies a l'encert de Jerôme Porical, es va imposar per 21 – 13.
L'USAP era de nou a la final, disposada a defensar el títol, i de pas, deixava als occitans sense possibilitat d'optar al doblet.
El rival de l'USAP a la final, seria el mateix de l'any anterior, l'A.S.M. Clermont Augverne, que va derrotar en l'altra semifinal al R.C. Toulon per 29 – 35.
El gran favorit era l'USAP, havia confirmat les expectatives i arribava amb plena confiança en les seves possibilitats de tornar a derrotar als augvernians i endur – se de nou el Bouclier de Brennus a Perpinyà.
El dissabte 29 de maig de 2010 l'USAP i l'A.S.M. Clermont, es tornaven a trobar, un any després, de nou a la gran final.
Els catalans eren els grans favorits i l'historial de derrotes dels d'Augvèrnia, fèien presagiar una nova victòria de l'USAP.
Brunel va alinear el següent XV: 1 - Freshwater, 2 - Guirado, 3 - Mas, 4 - Olibeau, 5 - Tchale-Watchou, 6 - Tonita, 7 - Perez, 8 - Tuilagi, 9 - Durand, 10 - Hume, 11 - Planté, 12 - Mermoz, 13 - Marty, 14 - Manas i 15 - Porical.
El partit va començar amb dos cops de càstig fallats per Parra (Clermont) i Porical.
Semblant a la temporada anterior, l'A.S.M. Clermont, es va avançar al marcador 0 - 10, Porical va acostar l'USAP a 4 punts i semblava que la remuntada seria qüestió de temps, però no va ser possible.
Al descans guanyaven els de Clermont per 6 - 13, quedava la segona part i tothom confiava amb el quart d'hora català, però res d'això va passar i l'A.S.M. Clermont es va endur el Bouclier de Brennus guanyant per 6 - 19.
L'USAP havia defensat el títol fins al final, però no l'havia aconseguit revalidar - lo, malgrat això, l'equip era allà, disputant els títols, competint de tu a tu, i confirmant la seva grandesa.
La quarta i última temporada de Jacques Brunel a l'USAP, va estar marcada per la continuïtat en el projecte.
Sis nous jugadors (Boulogne, Edmonds, Coetzee, Fritz i dos joves dels Espoirs, Bosch i Batlle) i vuit baixes (Burger, Naulu Dawai, Chobet, Durand, Vaki, Parent i les retirades de Meyer i Manas que es va incorporar a l'staff tècnic).
Les relacions entre Goze i Brunel eren ja pràcticament inexistents, el president era gelós de què l'afició estigués amb Brunel.
La temporada va començar amb la reedició de les dues anteriors finals, contra l'A.S.M. Clermont, a qui l'USAP va derrotar per 21 - 13. Aquella va ser la 25 victòria consecutiva de l'USAP al TOP 14 com a local, comptant les dues anteriors temporades.
Els dos següents partits, van acabar amb derrota, la de la tercera jornada, va ser la de la fi d'aquesta ratxa victoriosa com a local.
De fet, aquella primera volta, l'USAP va estar més aprop de la zona baixa que dels primers llocs.
Aquell any l'equip estava fi a la Heineken Cup, fet que permetia a l'afició somiar de guanyar el títol europeu.
L'USAP, va finalitzar en la primera posició del grup 5, per davant de Leicester Tigers, Llanelli Scarlets i el Benetton de Treviso.
De fet, la classificació i l'obtenció del factor camp a favor als quarts de final, es va aconseguir a l'última jornada, derrotant a l'Aimé Giral al Llanelli Scarlets per 34 - 5, en un partit de gran record.
Aquella classificació europea, va rellançar l'equip al TOP 14, on va començar a enllaçar victòries i es va situar en sisena plaça, l'última que dona accés a disputar la fase final, però just llavors una derrota a l'Aimé Giral contra l'Stade Toulousain, ho va complicar i deixar pràcticament impossible.
Una setmana més tard d'haver dit pràcticament adéu a la lluita pel Bouclier de Brennus, va arribar el gran esdeveniment de l'any, el partit dels quarts de final de la Heineken Cup contra el R.C. Toulon a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.
En un estadi absolutament ple, l'USAP en un partit èpic, es va imposar als de la Rada per 29 - 25 i es va classificar per les semifinals.
Brunel aquell dia, va alinear el següent XV: 1 - Schuster, 2 - Guirado, 3 - Mas, 4 - Vilaceca, 5 - Tchale-Watchou, 6 - Guiry, 7 - Chouly, 8 - Tuilagi, 9 - Cazenave, 10 - Laharrague, 11 - Candelon, 12 - Grandclaude, 13 - Marty, 14 - Planté i 15 - Porical.
El somni europeu després d'aquell èpic triomf, seguia més viu que mai.
Al TOP 14 l'USAP va derrotar a Racing - Métro a l'Aimé Giral, però una derrota a la penúltima jornada a Toulon, va fer que la possibilitat d'accedir a la sisena plaça fos qüestió d'una carambola pràcticament impossible.
A les semifinals de la Heineken Cup, l'USAP va visitar Northampton Saints, en un partit de molt mal record, ja que els anglesos, es van classificar per la final, en un partit amb molta duresa per part dels locals i molta permissivitat arbitral, el somni europeu es va esfumar.
A l'última jornada del TOP 14, l'USAP rebia a Castres Olympique, amb tota probabilitat seria l'últim partit de Brunel a l'USAP, i aquell dia l'entrenador de Courrensan, va alinear el següent XV: 1 - Schuster, 2 - Guirado, 3 - Mas, 4 - Vilaceca, 5 - Tchale-Watchou, 6 - Guiry, 7 - Chouly, 8 - Tuilagi, 9 - Melé, 10 - Laharrague, 11 - Michel, 12 - Hume, 13 - Marty, 14 - Planté i 15 - Porical.
No hi va haver miracle i Castres Olympique es va imposar per 10 - 29.
Aquell dia, el mateix que Paul Goze, per evitar la gran xiulada, va decidir presentar a la gespa al nou reforç estrella per la següent temporada, el gal·lès James Hook (curiosament quan Brunel va demanar un obertura de nivell, Goze li va negar), Jacques Brunel, es va acomiadar de l'USAP.
Es finalitzava l'etapa més gloriosa de la història moderna de l'USAP, una etapa de gran record i grans triomfs.
Àlbum fotogràfic de Jacques Brunel
Brunel amb Chouly i Goutta abans d'un partit del TOP 14 2007 - 2008 contra F.C. Auch.
Durant un partit del TOP 14 2008 - 2009 a l'Aimé Giral.
Entrenament de la temporada 2008 - 2009.
Olivier Olibeau aixeca Brunel després de finalitzar la final del TOP 14 2008 - 2009.
A la celebració del Bouclier de Brennus a Perpinyà el 7 de juny de 2009.
Abans d'un partit del TOP 14 2010 - 2011 contra l'Stade Toulousain.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada