Penya Els Bastoners: Història de l'USAP: Naixença de l'USP i primera edat d'or 1919

Amb l'esclat del conflicte, els jugadors no cridats al front, continuen jugant per l'ASP amb el malnom de Green Devils Perpignan, proclamant-se campions del Llenguadoc contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent.
La guerra clarament va interrompre la progressió del club.
Un cop acabada la guerra, el 1919 l'ASP i el SOP van decidir fusionar-se, anomenant-se USP (Union Sportive Perpignan). El club adopta el color blau cel per la samarreta en homenatge als jugadors morts durant la guerra 1914 - 1918, el pantaló blanc i els mitjons Sang & Or de la Senyera catalana. L'escut es manté el de l'ASP, amb la nova denominació.
El 17 d'abril de1921 l'USP aconsegueix el seu segon Bouclier de Brennus, guanyant per 5 - 0 la final de Championnat de France a l'Stade de Sauclières de Béziers contra l'Stade Toulousain.
Fernand Douron aconsegueix l'únic assaig del partit, que transforma Joseph Marmayou.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, Raoul Got, Louis Dutrey, René Salinié, Roger Ramis, Joseph Pascot, Joseph Barante, Noël Sicart, Marcel Henric, Fernand Duron, Joseph Marmayou, Fernand Vaquer, Joseph Martorel, Roger Mauran i Louis Argelès
L'USP viu la seva edat d'or i disputa novament de 1924 a 1926 la final del Championnat de France.
El 27 d'abril de 1924, l'USP disputa per tercera vegada la final del Championnat de France i opta al tercer Bouclier de Brennus tres anys després d'haver-lo aconseguit per segon cop.
El rival de la final al Parc Lescure de Bordeus és l'Stade Toulousain, que començava a ser el gran dominador del rugbi francès.
Els occitans es van imposar per 3 - 0 impedint a l'USP d'aconseguir el Bouclier de Brennus.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Étienne Cayrol, Raoul Got, Marcel Baillette, Roger Ramis, Marcel Darné, René Tabès, Jean Carbonne, Noël Sicart, Ernest Camo, Eugène Ribère, Gaudérique Momtassié, Camille Montadé, Joseph Sayrou, Fernand Duron i Charles Vergès
La temporada 1924 - 1925 l'USP torna a la final de Championnat de France, aquest cop disputada al Parc Maraussan de Narbona, contra l'Union Sportive Carcassonne.
L'USP va guanyar per 5 - 0 aquella final gràcies a un assaig de Roger Ramis que ell mateix va transformar i es va emportar el tercer Bouclier de Brennus.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, Marcel Darné, Roger Ramis, Marcel Baillette, René Tabès, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Eugène Ribère, Ernest Camo, Noël Sicart, André Rière, Marcel Henric, Camille Montadé, Georges Delort i Joseph Sayrou.
La temporada 1925 - 1926, l'USP disputa per tercera ocasió consecutiva la final del Championnat de France, altre cop contra l'Stade Toulousain i també al Parc Lescure de Bordeus.
Novament el triomf va ser occità, en aquesta ocasió per 11 - 0.
L'equip de l'USP en aquella final va ser: Étienne Radondy, Marcel Baillette, André Puigt, Roger Ramis, René Tabès, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Eugène Ribère, Ernest Camo, Georges Constant, André Rière, Marcel Henric, Camille Montadé, Georges Delort i Joseph Sayrou.
Al final d'aquella temporada, després de desacords amb la directiva, l'entrenador Gilbert Brutus, marxa a l'US Quillan emportant-se amb ell a set jugadors de l'USP.
En aquells anys, també existia a Perpinyà un altre club de rugbi que també va disputar el Championnat de France, els Arlequins Club Perpignan.
Aquest club era molt pobre en els seus inicis i els jugadors quan se'ls esquinçava la samarreta l'havien de cosir amb els trossos de tela que tenien, que en moltes ocasions no era dels colors del club, semblant la samarreta el vestit d'un arlequí, d'aquí el nom del club.
La rivalitat entre l'USP i els Arlequins Club Perpignan era molt forta i els derbis entre tots dos eren ferotges.

Títols aconseguits per l'USP en aquesta etapa: Championnat de France 1921 i 1925.

Finals disputades: USP 5 - 0 Stade Toulousain.
Stade Toulousain 3 - 0 USP.
USP 5 - 0 Union Sportive Carcassonne.
Stade Toulousain 11 - 0 USP.

Àlbum fotogràfic