Va ser un diumenge 15 de febrer de 1987 a l'Stade Antoine Béguère de Lourdes contra el conjunt local, el F.C. Lourdes.
Aquell primer partit que va emetre la televisió catalana, va estar a punt de no jugar - se, ja que va caure una nevada impressionant, però estem parlant d'anys en què el rugbi encara era un esport amateur (el professionalisme no va arribar fins a l'any 1995), i hagués sigut un problema haver hagut d'ajornar el partit.
Tots dos clubs van estar predisposats a jugar i el partit es va dur a terme i va finalitzar amb victòria local per 12 - 10.
Cal dir que de referències d'aquell partit n'hi ha molt poques, per internet pràcticament no hi surt res, però això si, n'hi ha una de prou important.
El comentarista d'aquell partit, va ser el gran Jordi Robirosa, conegut per les seves retransmissions de bàsquet, però que també té gran experiència en les narracions de partits de rugbi, a partir d'aquell de Lourdes, que va ser el primer.
Al seu llibre Apostoflant! Crònica d'una vida dedicada al periodisme, en Jordi Robirosa, dedica un capítol a parlar de rugbi, i com no, parla d'aquell partit, concretament en diu el següent:
El primer partit de rugbi que vaig transmetre va ser un matx de l'USAP de Perpinyà que va jugar a Lourdes, o Lorda, com s'hauria de dir en occità. "Un commentateur de fortune por assurer le direct sur Canal 33", deia el titular de L'Indépendant de Perpinyà el dia abans del matx, en què esmentava el meu nom: Jordi Robirosa-Dejean; sí, sí, amb ela i amb el meu segon cognom, francès, enganxat al primer. El dia del partit, un 15 de febrer de l'any 1987, va nevar copiosament i el matx no es va suspendre perquè hi havia les càmeres de TV3 i tots dos equips van decidir que havien de jugar com fos: el fred que feia era horrorós i vaig acabar literalment glaçat.
Àlbum fotogràfic
Els jugadors es preparen per a una melée.
Els jugadors abans de la melée.
Aficionats de l'USAP a la grada de l'Stade Antoine Béguère.
L'Stade Antoine Béguere, escenari del partit, actualment.
Ja han passat 30 anys? Mare de Déu, com s'esmuny el temps! Recordo perfectament aquell dia. Diuen els entesos en freds que quan neva ja no fa tant de fred; jo no ho sé, però aquell dia nevava a cor què vols i feia un fred que tallava la cara. El meu estimat Pere Becque i jo vam quedar glaçats, atès que la transmissió la féiem al descobert.
ResponEliminaRecordo que va perdre l'USAP, encara que per poquet. En aquell equip hi havia alguns jugadors que enraonaven perfectament el català, com en Casamitjana i en Noguera. I tots els directius el parlaven sense problemes, almenys amb mi. Al Lourdes jugava en Garuet, un pilar que gastava molta mala llet i que jo ara recordo com un personatge entranyable, com abans eren els pilars quan el rugbi no estava tan globalitzat: petit i rabassut.
Comentari escrit pel propi Jordi Robirosa Dejean.
ResponElimina