2009, 2018. Difícil d'observar David Mélé sense retrobar la pila elèctrica saltant entre Marty, Carter i Mas, un Bouclier de Brennus a les mans. "Crec que no tinc 32 anys a les cames, en tinc una mica menys", assegura el mig polivalent, vingut per jugar "a la posició on els entrenadors em demanin". Amb barba i experiència (Leicester, Tolosa i Grenoble) és vinguda la saviesa.
Cinc anys més tard, que va motivar el teu retorn a l'USAP?
Ser capaç de lligar el llaç. Sempre vaig tenir la sensació que la història amb l'USAP no havia acabat. Fa alguns anys que m'hagués agradat tornar. Em van dir que potser era possible fa un temps. Vaig fer el meu camí alegre, vaig passar tres bons anys a Grenoble. Tinc l'oportunitat d'acabar on vaig començar i poder tornar al club tot el que m'ha aportat.
Entre 2013 i avui, com has canviat?
Humanament, he progressat molt. Tinc dos fills i aquesta vida familiar que no tenia. També tinc aquesta retrocessió, necessària per a qualsevol jugador d'alt nivell, per no frustrar-me per la mínima decepció, el mínim partit no jugat. Això està darrere de mi. Els meus entrenadors recents poden donar fe, independentment de si hi estic o no, el meu comportament serà sempre igual. Estic aquí per fer progressar al grup. I si no he de jugar, faré que els meus "competidors" siguin millors i puguin fer avançar l'equip.
Ha canviat el teu estat?
Em quedo sobretot jugador i competidor. Sempre vull jugar els partits. Però també estic a favor d'algú que vol transmetre als més joves. Tom (Ecochard) és algú que ja he conegut i que ha progressat molt. Si puc donar-li una mica d'experiència, ho faré amb gran satisfacció. El mateix amb Sadek (Deghmache) que ha fet una molt bona temporada.
Amb retrospectiva, et vas beneficiar d'abandonar l'USAP?
Enormement. Com tots els joves formats a l'USAP, només vaig veure el meu futur a Perpinyà. I al final, el fet que fos el club el que em va dir que no podia oferir-me un nou contracte, vaig agafar la mà. A partir d'aquí, tots van a l'estranger, surten lluny. No volia jugar contra l'USAP. Sempre he tingut aquest tipus d'emocions.
Trobes un club canviat?
Jo retrobo un club que ha evolucionat a bé. Quan vaig sortir, vam finalitzar setens, semifinalistes en el Challenge Cup. Després tots sabem que va passar l'any següent amb el descens que va causar molta molèstia. Vaig veure diverses cares de l'USAP. La primera part on va ser molt difícil acceptar el descens. S'han pres decisions, ja sigui pel que fa a entrenament o jugadors que no han tingut èxit. Però, sobretot, he vist una cara d'una USAP que m'agrada molt amb Christian (Lanta), Patrick (Arlettaz) i Perry (Freshwater), amb els jugadors que estan en el lloc i que realment volen millorar aquest escut d'armes, una mica brut en el passat per algunes persones. I de sobte, és molt agradable veure el club estructurat, organitzat i que vol trobar els cims.
Que t'inspira el grup d'aquesta temporada?
És molt jove, molt aplicat, molt atent a les instruccions dels entrenadors o preparadors físics, encara que, de tant en tant, hi hagi aquest desig de desordre que sigui bo per a la moral. És un grup que vol aprendre i, sobretot, escriure una mica més sobre la seva història. Van començar a fer-ho aquesta temporada passada, on, per descomptat, van tenir l'equip perfecte per a aquest títol, i van fer el que tots s'esperaven d'ells. Però veure'ls i sentir-los parlar no és un final. L'objectiu és quedar-se al TOP14 per un, dos, tres anys i després veurem com van les coses.
Mantens una gran quota d'amor del públic català...
Va ser una gran raó per tornar a Perpinyà. Sempre he tingut una història especial amb el públic de Perpinyà. No podem agradar a tothom, ho sé. Però és un plaer. Fins i tot la final a Tolosa de Llenguadoc, va ser difícil perquè pensava que no era per mi mentre vivia amb la samarreta de l'USAP i els seguidors al meu darrere. Va ser un sentiment estrany. Em vaig dir a aquest públic, no el trobaràs enlloc. Vaig voler trobar aquests sentiments, especialment a l'Aimé Giral. Serà genial.
David Mélé.
Font: L'Indépendant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada