En 10 fotos, us presentem els 10 títols oficials que figuren a les nostres vitrines, amb l'esperança que, tant de bo, en un futur, els puguem incrementar.
1914: Primer Bouclier de Brennus.
El 3 de maig de 1914, l'A.S. Perpignan (denominació del club en aquella època), va aconseguir per primera vegada el Bouclier de Brennus, títol que se li concedeix al campió de França, derrotant en la final disputada a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse, a l'Stadoceste Tarbais (actual Tarbes Pyrénées Rugby), per 8 - 7, remuntant un 0 - 7. Quan només faltaven quatre minuts per al final del partit, Félix Barbe, marca un assaig, i Aimé Giral el transforma donant doncs la victòria i el títol.
Mesos després, esclata la Primera Guerra Mundial i diversos jugadors de l'equip campió són enviats al front, entre ells el jove Aimé Giral, que morirà amb 19 anys, el 22 de juliol de 1915 a Somme-Suippe. L'any 1940 l'USAP innaugurà el seu nou estadi, aquest fou batejat amb el nom d'Aimé Giral.
El 3 de maig de 1914, l'A.S. Perpignan (denominació del club en aquella època), va aconseguir per primera vegada el Bouclier de Brennus, títol que se li concedeix al campió de França, derrotant en la final disputada a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse, a l'Stadoceste Tarbais (actual Tarbes Pyrénées Rugby), per 8 - 7, remuntant un 0 - 7. Quan només faltaven quatre minuts per al final del partit, Félix Barbe, marca un assaig, i Aimé Giral el transforma donant doncs la victòria i el títol.
Mesos després, esclata la Primera Guerra Mundial i diversos jugadors de l'equip campió són enviats al front, entre ells el jove Aimé Giral, que morirà amb 19 anys, el 22 de juliol de 1915 a Somme-Suippe. L'any 1940 l'USAP innaugurà el seu nou estadi, aquest fou batejat amb el nom d'Aimé Giral.
El 17 d'abril de 1921, l'U.S. Perpignan (denominació del club en aquella època), va aconseguir el segon Bouclier de Brennus, derrotant en la final disputada a l'Stade de Sauclières de Béziers, a l'Stade Toulousain per 5 - 0.
Un únic assaig de Fernand Duron, i la transformació de Joseph Marmayou, van ser decisius per fer - se amb el títol.
Aquell equip comptava amb jugadors llegendaris com Raoul Got, Roger Ramis, Jep Pascot o el capità i futur entrenador Fernand Vaquer, que va ser qui va rebre el Bouclier de Brennus.
El 3 de maig de 1925, l'U.S. Perpignan, va aconseguir el tercer Bouclier de Brennus, derrotant a la final a l'U.S. Carcassonne, en una final que va tenir dos partits.
El primer partit va disputar - se el 26 d'abril de 1925, a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse, però només es van poder disputar cinc minuts de la final a causa de la pluja.
El partit es va posposar una setmana i es va disputar a l'Stade de Sauclières de Béziers, on el conjunt català, amb alguns dels jugadors que el 1921 ja havien sigut campions, com Etienne Cayrol, Roger Ramis, capità de l'equip o Jep Pascot.
L'equip era entrenat per una altra llegenda del club, Gilbert Brutus.
El 7 d'abril de 1935, l'USAP (ja amb la denominació actual), va aconseguir per primera vegada el Challenge Yves Du Manoir, en derrotar a l'estadi talismà per guanyar finals, l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse, a l'A.S. Montferrand (actual A.S.M. Clermont Augverne) per 3 - 0.
1938: Quart Bouclier de Brennus.
El 8 de maig de 1938, l'USAP va aconseguir el seu quart Bouclier de Brennus, novament a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse.
En aquesta ocasió, el rival, va ser Biarritz Olympique, que a la mitja part, se'n va anar amb avantatge d'un punt, 5 - 6.
A la segona part, l'USAP va capgirar el marcador i es va endur el títol guanyant per 11 - 6.
En aquell equip entrenat per Jean Vidal, hi destacaven Paul Porical, el capità Jep Desclaux o Jacques Palat.
El 8 de maig de 1938, l'USAP va aconseguir el seu quart Bouclier de Brennus, novament a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse.
En aquesta ocasió, el rival, va ser Biarritz Olympique, que a la mitja part, se'n va anar amb avantatge d'un punt, 5 - 6.
A la segona part, l'USAP va capgirar el marcador i es va endur el títol guanyant per 11 - 6.
En aquell equip entrenat per Jean Vidal, hi destacaven Paul Porical, el capità Jep Desclaux o Jacques Palat.
1944: Cinquè Bouclier de Brennus.
El 26 de març de 1944, al Parc des Princes de París, l'USAP, va derrotar l'Aviron Bayonnais liderat per Jean Dauger, per un contundent 20 - 5.
En aquell equip entrenat per Jo Barande, hi destacaven Jep Desclaux, que és l'únic capità en la història del club en aixecar dos Bouclier de Brennus, Jacques Palat i un jove Robert Puig-Aubert, la gran promesa del club, que després d'aquella final, va decidir passar - se a la modalitat de rugbi XIII on es va convertir en llegenda.
El 26 de març de 1944, al Parc des Princes de París, l'USAP, va derrotar l'Aviron Bayonnais liderat per Jean Dauger, per un contundent 20 - 5.
En aquell equip entrenat per Jo Barande, hi destacaven Jep Desclaux, que és l'únic capità en la història del club en aixecar dos Bouclier de Brennus, Jacques Palat i un jove Robert Puig-Aubert, la gran promesa del club, que després d'aquella final, va decidir passar - se a la modalitat de rugbi XIII on es va convertir en llegenda.
1955: Sisè Bouclier de Brennus.
El 22 de maig de 1955, al Parc Lescure de Bordeaux (actual Stade Chaban Delmas), l'USAP va derrotar un dels millors equips de l'època, el totpoderós F.C. Lourdes, liderat per Jean Prat i amb altres grans jugadors com André Laffont, Jean Barthe o Maurice Prat, germà de Jean.
Aquella USAP entrenada per "El Mariscal" Fernand Vaquer, tenia a les seves files jugadors emblemàtics com el seu capità André Sanac, Gérard Roucariès, Vincent Mestres, Henri Doutres, René Garrigue o Georges Gauby.
Quan André Sanac, va rebre de mans de l'alcalde de Bordeaux, Jacques Chaban Delmas, va exclamar El Tenim!
El 22 de maig de 1955, al Parc Lescure de Bordeaux (actual Stade Chaban Delmas), l'USAP va derrotar un dels millors equips de l'època, el totpoderós F.C. Lourdes, liderat per Jean Prat i amb altres grans jugadors com André Laffont, Jean Barthe o Maurice Prat, germà de Jean.
Aquella USAP entrenada per "El Mariscal" Fernand Vaquer, tenia a les seves files jugadors emblemàtics com el seu capità André Sanac, Gérard Roucariès, Vincent Mestres, Henri Doutres, René Garrigue o Georges Gauby.
Quan André Sanac, va rebre de mans de l'alcalde de Bordeaux, Jacques Chaban Delmas, va exclamar El Tenim!
El 29 de maig de 1955, només una setmana més tard d'aconseguir el Campionat de França, l'USAP, va derrotar a l'S.C. Mazamet per 22 - 11 a l'Stade des Ponts Jumeaux de Toulouse, aconseguint d'aquesta manera el doblet, en la que és la millor temporada en tota la història del club.
1994: Tercer Challenge Yves Du Manoir.
El 4 de juny de 1994, l'USAP va trencar una ratxa de 39 anys sense aconseguir guanyar un títol, aconseguint per tercera i última vegada el Challenge Yves Du Manoir (la competició va desaparèixer l'any 2003), en derrotar a l'A.S. Montferrandaise (actual A.S.M Clermont Augverne) per 18 - 3 a l'Stade Maurice-Boyau de Dax.
La final passarà a la història pel drop de més de 60 metres aconseguit pel jugador de l'USAP, Eric Tréséné.
En aquell equip hi militaven entre altres, Thomas Lièvremont, Alewyn Joubert, Stéphane De Besombes, Patrick Arlettaz, Barend Britz o Gérard Majoral.
El 4 de juny de 1994, l'USAP va trencar una ratxa de 39 anys sense aconseguir guanyar un títol, aconseguint per tercera i última vegada el Challenge Yves Du Manoir (la competició va desaparèixer l'any 2003), en derrotar a l'A.S. Montferrandaise (actual A.S.M Clermont Augverne) per 18 - 3 a l'Stade Maurice-Boyau de Dax.
La final passarà a la història pel drop de més de 60 metres aconseguit pel jugador de l'USAP, Eric Tréséné.
En aquell equip hi militaven entre altres, Thomas Lièvremont, Alewyn Joubert, Stéphane De Besombes, Patrick Arlettaz, Barend Britz o Gérard Majoral.
2009: Setè Bouclier de Brennus.
El 6 de juny de 2009, l'USAP va aconseguir trencar una ratxa de 54 anys sense aconseguir el Bouclier de Brennus, en derrotar a la final l'A.S.M. Clermont Augverne per 22 - 13, en la final disputada a l'Stade de France Saint-Denis, remuntant a la segona part, el 6 - 10 amb el qual s'havia arribat al descans, gràcies als punts de Jérôme Porical, Gavin Hume i l'assaig de David Marty.
Aquell equip entrenat per Jacques Brunel, que comptava amb jugadors com Nicolas Mas, Perry Freshwater, Olivier Olibeau, Jean-Pierre Perez, David Marty, Farid Sid o Julien Candelon, va fer una sensacional temporada, on l'equip va patir la lesió al taló d'Aquil·les, del seu fitxatge estrella, el neozelandès Dan Carter, però tot i això, l'USAP va finalitzar en primera posició del TOP 14 amb 92 punts, empatats amb l'Stade Toulousain, amb qui es tenia l'average guanyat.
A semifinals es va desfer de l'Stade Français, equip que l'havia derrotat a les finals de 1998 i 2004, i a la final, va trencar la sequera en un partit històric.
Nicolas Mas, va agafar el relleu d'André Sanac com a capità en aixecar un Bouclier de Brennus, i Jérôme Porical, autor de 14 punts, va emular al seu avi Paul Porical, campió amb l'USAP l'any 1938.
El 6 de juny de 2009, l'USAP va aconseguir trencar una ratxa de 54 anys sense aconseguir el Bouclier de Brennus, en derrotar a la final l'A.S.M. Clermont Augverne per 22 - 13, en la final disputada a l'Stade de France Saint-Denis, remuntant a la segona part, el 6 - 10 amb el qual s'havia arribat al descans, gràcies als punts de Jérôme Porical, Gavin Hume i l'assaig de David Marty.
Aquell equip entrenat per Jacques Brunel, que comptava amb jugadors com Nicolas Mas, Perry Freshwater, Olivier Olibeau, Jean-Pierre Perez, David Marty, Farid Sid o Julien Candelon, va fer una sensacional temporada, on l'equip va patir la lesió al taló d'Aquil·les, del seu fitxatge estrella, el neozelandès Dan Carter, però tot i això, l'USAP va finalitzar en primera posició del TOP 14 amb 92 punts, empatats amb l'Stade Toulousain, amb qui es tenia l'average guanyat.
A semifinals es va desfer de l'Stade Français, equip que l'havia derrotat a les finals de 1998 i 2004, i a la final, va trencar la sequera en un partit històric.
Nicolas Mas, va agafar el relleu d'André Sanac com a capità en aixecar un Bouclier de Brennus, i Jérôme Porical, autor de 14 punts, va emular al seu avi Paul Porical, campió amb l'USAP l'any 1938.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada