François Rivière ha presentat el Pla TOP14.

El president del club, recentment ascendit al TOP14 després del seu títol de campió de PROD2, va rebre als periodistes de L'Indépendant ahir dilluns a partir de les 14:30 h.

Assegut al seu escriptori, François Rivière va declarar d'entrada "Em donen els mitjans per fer prosperar l'USAP al TOP14". Les seves explicacions "Jo no vull pas que el club es debiliti" tant en els fons propis com en els fons de garantia.

1. Pressupost provisional 2018 - 2019

"Serà de 15,5 o fins a 16 milions d'euros, amb les despeses que cal esperar en l'esport i reabsorció de dèficits. El dèficit és de 2 milions per aquesta temporada, i espero assolir l'equilibri l'any que ve. En detalls: de 7 a 8 milions d'espònsors privats i públics, 3,5 milions de drets televisius, 500.000 de la prima de l'ascens, 700.000 de la Copa d'Europa i el saldo destinat als abonaments i entrades. Les estructures d'ajuda i governança, per atreure altres pressupostos, s'estan estudiant en l'àmbit nacional, internacional i Catalunya Sud. Per tenir en compte, des d'un punt de vista financer, els dossiers encara estan en curs, com els casos de Hook i Delpoux.

2. Reclutament 2018 - 2019
"Estem arribant al final". El director general de l'USAP, Denis Navizet, també va estar present en aquesta entrevista. 8 nous jugadors ja han signat: "Encara en falten 4 o 5. Volíem mantenir el grup a curt termini i enfortir l'efectiu en petites dosis. En la nostra recerca insistim en la polivalència, el fet que el joc proposat pel club es respecta i la qualitat de vida del grup es preserva. No buscarem el que brilla".

3. Primera temporada al TOP14
"A curt termini, per descomptat, el nostre objectiu és mantenir-nos l'any que ve, però el nostre problema s'estén durant dos anys...", diu Denis Navizet.

4. Pròxims projectes
El 2021: l'Aimé Giral generarà activitats, un campus de l'USAP reunirà Centre d'entrenament i Centre de Formació, i s'unirà a la Plaine des Jeux.
Abans, el centre d'entrenament de transició serà al Parc des Sports, el moviment està previst per al 21 de juliol de 2018 (a un cost de 500.000 euros recaptats pel club i les comunitats locals). Reunirà tots els pols esportius dels professionals de 1.000 m2 modulars (sala de culturisme i centre mèdic inclosos).

5. Mutualització amb altres esports
Per al president Rivière, "a escala de la metròpoli, el territori, hem de fer els acords abundants. Amb el rugbi a XIII, els Dragons Catalans, si, per exemple. Mai no hem de dir mai. També hem de muntar equips professionals de rugbi VII i femení, i construir relacions amb clubs de natació que ja ens han contactat".

6. Aimé Giral versió 2018 - 2019
Venen dos espais a la seva versió de transició amb una zona de menjador de 1.000 m2, 3 bodegues i les hospitalitats (un saló presidencial). A això cal afegir una nova il·luminació ("A les normes del TOP14! Sota una penalització de 300.000", va dir el president Rivière), tanques publicitàries i LED. "Despeses per discutir amb la Ciutat de Perpinyà" temperen el director general i el president Sang & Or. Posteriorment, es construirà un nou edifici darrere de la Tribuna Chevalier (dues sales d'hospitalitat que comunicaran amb l'estadi).

7. Abonaments per la pròxima temporada
Les vendes començaran el dilluns, 4 de juny. Els abonaments s'anuncien "raonables" anuncia Denis Navizet. "L'increment segons les categories és d'entre 2 i 4 euros per partit (Copa d'Europa inclosa), i nosaltres hem pensat en una oportunitat per pagar 8 vegades sense càrrecs". Les tarifes (sense descomptes inclosos) són les següents:
- Categoria 1 central: 549 euros.
- Categoria 2 lateral: 399 euros.
- Categoria 3 corba: 279 euros.
- Categoria 4: 159 euros.

François Rivière.

Font: L'Indépendant.

L'USAP fitxa Cyril Deligny

L'USAP ha fet oficial, aquesta tarda, el fitxatge del taloner Cyril Deligny, procedent del Racing Club Narbonne, club amb el qual havia jugat fins ara.
Amb aquesta incorporació, l'USAP tindrà doncs quatre taloners.
Jugador de formació JIFF, ha signat per una temporada amb opció a dues més.

Christian Lanta (director esportiu) sobre Christian Lanta: "Cyril Deligny, taloner JIFF ve a completar l'efectiu. Jugador Rodat a PROD2, ell presenta un potencial per afirmar-se al TOP14. Dinàmic en el joc, bon llançador, Cyril ha d'anar potenciant-se progressivament".

Cyril Deligny.

L'USAP fitxa Manu Leiataua

L'USAP ha fet oficial, aquest migdia, el fitxatge del taloner Manu Leiataua, procedent de l'Avrion Bayonnais, per a les dues pròximes temporades.
Ha sigut internacional amb Samoa en nou ocasions i va disputar el Mundial 2015.
Ja feia mesos que el seu nom sonava amb força per a la posició de taloner, i finalment avui el club ho ha fet oficial.

Christian Lanta (director esportiu) sobre Manu Leiataua: "Manu Leiataua, un taloner explosiu, s'integrarà ràpidament al col·lectiu del nostre equip. Jugador molt complet, bon placador, capaç de creuar les defenses, Manu pot aportar el poder i el dinamisme al nostre pack davanter".

Manu Leiataua.

L'USAP fitxa Eroni Sau

L'USAP ha fet oficial, aquest matí, el fitxatge del tres quarts ala fijià Eroni Sau, internacional amb la selecció de Fiji en la modalitat de Rugbi Sevens, amb la qual s'ha proclamat millor marcador d'assajos al Torneig d'Hong-Kong aquest 2018 i amb la que ha aconseguit guanyar els tornejos de Hamilton, Vancouver, Hong Kong i Singapur.
Precisament s'incorporarà a l'USAP un cop acabi el Rugby World Cup Sevens que es disputarà a San Francisco del 20 al 22 de juliol.

Eroni Sau.

L'USAP fitxa Eric Sione

L'USAP va fer oficial, ahir a la tarda, el fitxatge del pilar neozelandès de Castres Olympique, Eric Sione, per a les dues pròximes temporades.
Des de mitjans del present mes, es rumorejava que Eric Sione fitxaria per l'USAP, però fins ahir no va fer-se oficial.

Christian Lanta (director esportiu) sobre Eric Sione: "Eric Sione és un pilar que aporta impacte físic i progrés a través del seu joc. Ha de confirmar les seves qualitats: el seu joc a la melée, la seva capacitat de placar i la seva solidesa pilota en mà".

Eric Sione.

15 Anys de la Final de Lansdowne Road. Això deia la premsa el 25 de maig de 2003

Fem un repàs de què deia la premsa catalana sobre la final de Lansdowne Road, l'endemà de la final, es a dir, el 25 de maig de 2003, adjuntant notícies del Mundo Deportivo i La Vanguardia, que hem trobat a les seves hemeroteques.
A la pàgina 48 de l'edició del Mundo Deportivo, sortia la crònica de la final, on reflectia que efectivament, la reacció havia arribat tard, i que una pèssima primera part, va impedir la remuntada, quedant-se a les portes de la història.
La Vanguardia parlava de Festa catalana sense premi a Dublín, i remarcava que al començament del partit va anar tan malament que va deixar un sabor insuportable entre els 3.000 aficionats desplaçats a Dublín.
També recollia les opinions d'alguns d'aquests aficionats i es feia ressò de l'aficionat més jove que va assistir a la final, en Ferran Puig Pàmies, de només setze mesos d'edat.

Pàgina 48 del Mundo Deportivo.

Pàgina 63 de La Vanguardia.

15 Anys de la Final de Lansdowne Road. Vivències de la final

Com va viure l'afició la final? I els periodistes que van narrar el partit? Aquí adjuntem un recull de records de periodistes i aficionats sobre la final de Lansdowne Road, quines van ser les seves sensacions, quinze anys després d'aquella final.

Jordi Robirosa Dejean, periodista de TV3 i narrador de la final.

Vam anar amb avió des de Perpinyà a Dublín. L'equip ja havia viatjat i jo vaig anar amb els polítics i també amb en Pere Becque, directiu amb qui jo feia les retransmissions dels partits de l'USAP i amb en Bernard Sobraquès, antic president del club i aleshores directiu.
Un cop vam ser a Dublín, i mentre anàvem cap a l'hotel, jo parlava amb en Pere Becque i en Bernard Sobraquès en català i al final, tot l'autocar vam acabar parlant en català.
L'experiència va ser impressionant, recordo que els aficionats de l'USAP cantaven pels carrers de Dublín "Volem pa amb oli, pa amb oli volem".
Vam anar, xino xano, des de l'hotel on ens allotjàvem fins a Lansdowne Road. Hi havia molt de caliu, em recordava el Lansdowne Road que veia jo per la televisió en un 5 Nacions, per exemple, en un Irlanda - Gal·les.
Recordo que l'estació de tren estava sota la tribuna i per tant, quan passava el tren, el sentíem.
Hi havia més públic de l'Stade Toulousain que de l'USAP, però no molt més.
Pel que fa al partit, recordo que la final estava decidida al descans, l'Stade Toulousain guanyava 19 - 0, la tàctica de l'entrenador Olivier Saïsset, de jugar a la mà i no anar a pals va ser errònia.
Amb el Pere Becque, jo li comentava això i ell, com que era directiu, evitava la crítica.
A la segona part, la cosa va canviar, l'USAP va reaccionar, però era massa tard, la reacció havia d'haver vingut abans, a la primera part.
Recordo que no s'arribava a temps de remuntar, el triomf de l'Stade Toulousain, no va perillar gaire, tenien el partit controlat.
Va ser una pena, l'USAP podia haver guanyat la Copa d'Europa, la sensació va ser d'oportunitat perduda. 

Joan Manuel Mallofré, aficionat de l'USAP i membre de la Penya La Lleganya.

Recordo aquell dia, fonamentalment, pel fet de llevar-me a les quatre del matí. Només dues vegades a la meva vida m'he llevat voluntàriament a aquella hora. Vaig quedar amb l'Ester, l'Albert i els seus dos fills, de tres anys i mig... i setze mesos. Ens esperava un avió, noliejat crec recordar per la Federació i RugbyCatala.org, per anar a Dublín.
En aquell mateix tros de ferralla voladora, gent com Enric Vilajoana, Joan Oliver, que llavors tenien els seus càrrecs -també crec recordar- a la Direcció General de l'esport i a TV3.
La primera mala notícia la vam tenir una setmana abans: el Carles, que havia de venir, va tenir un accident amb el cotxe anant a una cursa de BTT (llavors es deia BTT, no sé com es diu ara, i estava amb les cervicals tocades i prohibició facultativa de volar. Vam haver d'improvisar un substitut en cinc dies. El vam trobar. Si més no vam salvar el primer Escull. Dublín ens esperava per al primer desplaçament de la Penya La Lleganya fora dels Països Catalans.
Si, La Lleganya. Què passa? El nom té el seu sentit: en una època en què no es podien comprar entrades per internet, havíem d'anar a fer cua el dia del partit a primera hora del matí. I a algú se li va ocórrer el nom. Coses de la vida i de ser vilanovins: mai havíem pensat que ens hauríem de constituir en associació, uns anys després, i que tindríem una secció esportiva que esdevindria Club (el SEL Vilanova).
A l'aeroport vam superar, el segon Escull. Bé, dic vam, però hauria de dir van: l'Ester i l'Albert explicant a tota la gent que volava amb nosaltres, què hi feia una criatura de setze mesos amb nosaltres.
Tres hores de vol després, arribàvem a Dublín, la ciutat que em té el cor robat des que la vaig trepitjar per primera vegada amb divuit anys.
Visita obligada al GPO. Passejada llarga. Halfpenny Bridge. Un dinar en un restaurant italià, Il Boschetto: gnocchis al pesto (patata verda: petit homenatge a Irlanda). I encarem Lansdowne Road. El mític. L'únic. L'inimitable. L'estadi del qual vaig arrencar una pedra del lavabo, mentre pixava al costat d'un dels germans Laharrague (no em feu dir quin). La tinc a casa juntament amb una pedra de Mordor que em va portar de Nova Zelanda el Carles.
Primera part desastrosa dels catalans. Els occitans se'ns mengen; no estem fins i els seguidors roigs-i-negres (els colors de la CNT: sempre m'ha fet gràcia aquesta coincidència), bramen. Els tenim al costat: riem, cridem i ens en fotem els uns dels altres.
Descans. Alguna cosa passa al vestidor. L'avi Saïsset els canta la canya. Els recorda qui són, què han vingut a fer, i que un pot perdre però mai donar el seu braç a tòrcer.
La segona part és nostra: mentre pels carrers de Perpinyà la gent creu en el miracle de capgirar el marcador, jo penso que el que està passant és una constant històrica.
Ens avassallen i responem. De manera efectiva. Però ens falten minuts. S'acosta el vuitanta i no els hem assolit a l'electrònic: Tolosa aixecarà la Heineken. Jo, val a dir, també. Però la meva té escuma i és rossa.
Mentre sortim de Lansdowne i anem al primer pub que trobem per fer temps mentre esperem l'autobús, les cares catalanes són un poema. No tant per la derrota sinó per la sensació agredolça d'haver-ho tingut a tocar: què hauria passat si des del primer minut s'hagués jugat com des del minut quaranta? Sempre es quedarà el dubte. Una barreja entre la tristor de la pèrdua i l'alegria i l'orgull. Els tolosans continuen cantant. Són justos campions. O no. Però són campions. I un joc té les seves regles (per això ens agrada. Perquè té regles. Ho explica David Graeber perfectament en el seu darrer llibre). Al pub, les aficions barrejades. Xerro amb un tolosà. Que si bon partit, que si heu fet una segona part impressionant. Que si vosaltres la primera part gairebé perfecta. Que si teniu un bon equip. Que si els catalans sou de témer. Que si un tiet de l'avi va viure exiliat a Tolosa amb la bandera roig-i-negre sempre al cor. Que si Barcelona és molt bonica. I de sobre mirem tots dos cap a terra, perquè sabem que l'endemà toca treballar i l'alegria s'acaba, i ens fotem a riure. Moqueta. La dèria dels illencs amb les moquetes: al terra dels pubs, als lavabos de les cases. S'imagina vostè, amic tolosà d'uns minuts en un pub, un bar dels nostres països amb moqueta? Amb la tendència que tenim a fer sortir pel mateix lloc que entra la beguda i el sopar. Riem a cor què vols. Com bojos. Perquè el joc de la gespa continua: ara la regla és passar-s'ho bé. I un irlandès se'ns queda Mirant. Samarreta de Leinster. "Disculpi'm, perquè riuen de les meves sabates?". L'occità té un nivell d'anglès pèssim i jo, amb el meu anglès macarrònic, intento fer-li entendre que no són les "shoes" sinó la "carpet". Però a tots dos se'ns en van els ulls cap a les sabates. I llavors el riure ja és un no parar: el pitjor calçat que he vist en ma vida. Tan lleig que em costa fins i tot de descriure i només de pensar-hi altre cop haig de parar d'escriure de l'atac de riure. L'irlandès s'enfada, maleeix els llatins (així, en general com si fóssim italians) i jo en aquell moment, amb llàgrimes als ulls, decideixo que el meu segon equip serà sempre Munster. Per molt que m'estimi Dublín.
Enfilem l'aeroport, pugem a l'avió i aterrem tres hores després a Barcelona. Abatuts pel cansament. Arribem amb les Senyeres i les estelades desplegades. La policia respon com si els envaís un exèrcit: control de documentació. Avisen reforços. L'únic uniformat s'ha vist amenaçat en el seu tranquil torn de nit. Vol intern de la UE amb ciutadans comunitaris, eh? i "Me forman una fila y pasen en orden". Joan Oliver bramant, jo cagant-me en tot, i tres quarts d'hora perquè les forces d'ocupació tenen unes altres regles.
Quinze anys després, continuo preferint un partit ben jugat a un partit guanyat.
Continuo preferint la Intel·ligència d'Edmonds i la fortalesa de Goutta a qualsevol jugador carregat de músculs i estratègies anodines.

Ferran Vital Meneses, periodista del Diari Ara.

No tinc gaire bon record. Partit trist, però la final de l'USAP i el RWC 2003 van fer decidir-me fer el pas del futbol al rugbi.

Jordi Homs, aficionat de l'USAP.

Recordo els partits vistos per TV3, retransmesos per Jordi Robirosa Dejean i Pere Becque. Sobretot el partit vs Llanelli RFC, que va ser una victòria èpica, amb un rugbi ofensiu i descarat. La final va ser trista, perquè l'Olivier Saïsset va trair l'equip, fent-lo jugar de forma defensiva, especulativa i sense esperit. Conservadora. I quan va voler guanyar ja era tard. Va ser un partit molt frustrant. L'USAP va perdre una oportunitat d'esdevenir un dels grans del rugbi europeu. No creure-s'ho, en esport, es paga molt car.

Pere Porter, aficionat de l'USAP

De la final del 2003, el que més recordo és la borratxera que vaig agafar. Un bar del poble feia poc que havia posat barril de Guinnes i amb els amics li vam agafar el gust. A part d'això, del partit males sensacions, molta il·lusió però poques sorpreses. ST era un equip molt bo, i a la primera part ja ens ho va deixar clar. Quan anava començant el segon temps, jo esperava el caràcter Català per, almenys, arreglar el marcador i caure amb honor... i gairebé ho fem eh! Però no va bastar. Els cops de càstig d'Edmonds ens anaven apropant però, quan a l'últim minut Delaigue va fer els 3 únics punts Tolosans del segon temps, ja ho vaig veure acabat. Després vindria el nostre únic assaig, de Pascal Bomati. Passaven quatre minuts del temps i a més vam fallar la conversió. Com va dir Manny Edmonds: "A un equip de la qualitat de l'ST, no li pots concedir 19 punts d'avantatge". I aquí va estar la clau del partit. Per acabar vaig tornar a seguir amb les rondes de Guinnes i a pensar "quina llàstima de no haver-ho aconseguit, precisament en un estadi tan mític com Lansdowne Road"... ara penso, potser un dia hi tornem i aconseguim allò que mereixíem, ara a l'Aviva Stadium.

Joan Marc Naville.

Jo la final de la Copa d'Europa la vaig veure per la televisió francesa a Lió (aleshores vivia entre Lió i Perpinyà).
No vaig adonar-me'n que no teníem el nivell de l'Stade Toulousain, que no podíem guanyar. Que Tolosa tenia massa estrelles i que ens faltava experiència de l'alt nivell.
El bonic assaig de Bomati, al final, ja era massa tard.

15 Anys de la Final de Lansdowne Road. Final Stade Toulousain 22 - 17 USAP

Continuem recordant l'aventura europea de l'USAP a la Heineken Cup 2002 - 2003, amb l'últim episodi, la final.
Després d'haver eliminat Llanelli R.F.C. a Stradey Park a quarts de final i Leinster Rugby a Lansdowne Road a la semifinal, l'USAP tornava al mític estadi irlandès per disputar per primera vegada a la seva història, la final de la màxima competició continental.
El rival, un conegut de la lliga francesa, l'Stade Toulousain, que aquell any, disputava la seva segona final de la competició. El conjunt occità, havia sigut el guanyador de la primera edició de la Heineken Cup, la temporada 1995 - 1996 i buscava el seu segon títol per empatar al capdavant del palmarès amb Leicester Tigers.
L'USAP d'Olivier Saïsset, com als quarts de final i a la semifinal, no afrontava el partit com a favorit, buscant, de nou donar la sorpresa contra un rival més experimentat en aquest tipus de partits.
Davant 28.600 aficionats a les graderies de Lansdowne Road, els dos equips van saltar al terreny de joc amb L'Estaca de fons.
Al minut tres, els homes de Guy Novès obren el marcador amb un cop de càstig de Yann Delaigue que fa pujar el 3 - 0.
L'USAP intenta tímidament reaccionar i s'aproxima als vint-i-dos de l'Stade Toulousain, però el conjunt occità defensava fort i avortava qualsevol opció.
Al minut dotze, l'àrbitre principal, Chris White, va lesionar-se als isquiotibials i va ser substituït pel seu compatriota de la touche, Tony Spreadbury.
Als minuts divuit i vint-i-set, dos nous cops de càstig de Yann Delaigue, van situar l'avantatge occità en nou punts, 9 - 0.
Sis minuts, Vincent Clerc, aconseguia el primer assaig de la final, que transformava Yann Delaigue, fent pujar el 16 - 0.
Durant aquesta primera part, l'USAP té dues oportunitats de reduir el marcador, però Olivier Saïsset, obliga a jugar des de la touche en comptes d'anar a pals. Es busca escurçar el desavantatge amb un assaig, però no va sortir bé en cap de les dues ocasions.
Qui novament no va fallar en un nou cop de càstig, va ser Yann Delaigue, que va fer pujar el 19 - 0 abans del descans.
La final semblava sentenciada, l'Stade Toulousain guanyava de dinou punts i l'USAP havia de reaccionar a la segona part.
I a la segona part, l'USAP es va fer amb el control del joc. Al minut quaranta-quatre, un cop de càstig de Manuel Edmonds escurça la diferència a setze punts, 19 - 3.
Set minuts més tard, novament Edmonds amb un cop de càstig retalla el marcador, 19 - 6 amb vint-i-nou minuts per jugar.
Al minut cinquanta-set, nou cop de càstig a favor de l'USAP i novament Manuel Edmonds passa l'oval entre els pals, reduint a deu punts el desavantatge, 19 - 9.
Amb un assaig transformat i un cop de càstig, l'USAP empataria la final, però els minuts passaven i el marcador no es movia.
Al minut setanta, Manuel Edmonds torna a fer revifar l'esperança catalana amb un nou cop de càstig que deixa el desavantatge en set punts, 19 - 12.
L'USAP tenia deu minuts per intentar aconseguir un assaig i transformar-lo per forçar la pròrroga, però el temps corria i el marcador no es movia.
L'esperança es va acabar al minut vuitanta, quan un cop de càstig de Yann Delaigue, va fer pujar el, 22 - 12.
L'Stade Toulousain era campió d'Europa, però el partit encara s'allarga quatre minuts més, i l'orgull dels jugadors de l'USAP, permet a Pascal Bomati, marcar, tard, l'assaig del conjunt Sang & Or. Manuel Edmonds va fallar la transformació, però la final s'havia perdut, i s'havia perdut per una mala gestió de la primera part.
Queda el regust amarg d'haver lluitat fins al final per ser campions d'Europa, però la primera part va ser determinant per quedar-se a les portes del títol.

Stade Toulousain: 1 - Lecouls, 2 - Bru, 3 - Poux, 4 - Gérard, 5 - Pelous, 6 - Bouilhou, 7 - Brennan, 8 - Labit, 9 - Michalak, 10 - Delaigue, 11 - Clerc, 12 - Jauzion, 13 - Garbajosa, 14 - Ntamack i 15 - Poitrenaud.
Suplents: 16 - Servat, 17 - Soulette i 18 - Maka.
Entrenador: Guy Novès.

USAP: 1 - Peillard, 2 - Konieck, 3 - Mas, 4 - Thion, 5 - Álvarez-Kairelis, 6 - Le Corvec, 7 - Goutta, 8 - Murphy, 9 - Loustau, 10 - Edmonds, 11 - Cermeno, 12 - Manas, 13 - Giordani, 14 - Bomati i 15 - Souverbie.
Suplents: 16 - Dal Maso, 17 - De Besombes i 18 - Mallier.
Entrenador: Olivier Saïsset.

Àrbitre: Chris White (fins al minut 12) i Tony Spreadbury (a partir del minut 12).

Àlbum fotogràfic Stade Toulousain - USAP

15 Anys de la Final de Lansdowne Road. Això deia la premsa el dissabte 24 de maig de 2003

Fem un repàs de què deia la premsa catalana sobre la final de Lansdowne Road, el dia del partit, es dir, el 24 de maig del 2003, adjuntant notícies del Mundo Deportivo i La Vanguardia, que hem trobat a les seves hemeroteques.
A la pàgina 7 de l'edició del Mundo Deportivo, sortia una fotografia de la plantilla de l'USAP de la temporada 2002 - 2003 i venia acompanyada de la notícia que l'aleshores candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i qui seria el seu vicepresident esportiu, Sandro Rosell, havien pujat a Perpinyà a explicar el seu programa a les penyes nord-catalanes i de Girona.
A la pàgina 52 ja explicava més detalladament la notícia de la final, explicant el domini dels clubs francesos a la competició en detriment dels anglesos i destacava la polèmica de la seu de la final, ja que deia que als aficionats irlandesos no els despertava massa interès la final i si a França i que uns 5.000 aficionats de cada equip estarien a les graderies de Lansdowne Road.
Finalment La Vanguardia, també anunciava a la pàgina 66, de l'assalt català de Dublin i es feia ressò de la catalanitat del club i també parlava que entre 3.000 i 5.000 aficionats serien a Lansdowne Road.

Pàgina 7 del Mundo Deportivo.

Pàgina 52 del Mundo Deportivo.

Pàgina 66 de La Vanguardia. 

Entrades pel Campionat del Món U20

El Campionat del Món U20 comença el dimecres 30 de maig a Perpinyà amb l'equip de França contra Irlanda.

Campionat del Món U20 a Perpinyà

Com comprar les teves entrades:

Les entrades ja es troben a la venda a les botigues del centre de la ciutat i de l'estadi (amb excepció del dia de partit).

El dia de partit, les taquilles estaran obertes a partir de:
- 1a jornada: Dimecres 30 de maig a les 16:30 h.
- 2a jornada: Diumenge 3 de juny a les 12:00 h.
- 3a jornada: Dijous 7 de juny a les 16:30 h.
- 4a jornada: Dimarts 12 de juny a les 14:00 h.

Les entrades a la venda per als partits d'aquest campionat són:
- Pack Ville: 3 jornades del grup (Semifinal no inclosa al pack).
- 1a jornada.
- 2a jornada.
- 3a jornada.
- 4a jornada: Semifinal.

Atenció: Sense titulars de drets ni tarifes reduïdes en aquests partits.

Font: www.usap.fr

Consell d'Administració extraordinari de la SASP USAP

Després del Consell d'Administració extraordinari de la SASP USAP, el president François Rivière ha volgut parlar sobre les decisions preses aquest matí.

Temporada 2018 - 2019

El president François Rivière ha convocat aquest matí un consell d'administració extraordinari de la SASP USAP.

Aquest ha estat el tema d'una nova mutació del Club que ha estat sotmesa als administradors pel President assistit per Denis Navizet, Christian Lanta i Sylvain Deroeux.

Aquesta mutació es refereix a una evolució de la governança, les instal·lacions d'entrenament i l'Stade Aimé Giral en particular.

El projecte de pressupost del Club, de 16 milions d'euros, per la temporada 2018 - 2019 ha estat aturada.

El Consell ja ha votat unànimement un augment de capital de tres milions d'euros des d'aquest mes de juny, per tal de complir els criteris de la DNACG i de dotar al Club de les condicions financeres per a l'execució del seu pla estratègic de desenvolupament.

El detall de les mesures decidides aquest matí pel Club serà presentat en els propers dies pel President François Rivière.

El president ha agraït als administradors la seva confiança i el seu suport a les mesures proposades.

Font: www.usap.fr

Tots els internacionals estrangers de l'USAP

Des de mitjans dels vuitanta, però sobretot amb l'arribada del professionalisme al món del rugbi, han estat molts els jugadors estrangers que han arribat a l'USAP, procedents de diversos països i internacionals amb les seves seleccions.
Aquests són, tots els jugadors estrangers que durant la seva etapa a l'USAP han estat internacionals amb els seus països.

Nom: Willy Jefferson.

País: Estats Units.

Partits internacional: 4

Posició: Tres quarts ala.

Any de la primera internacionalitat: 1985.

Any de l'última internacionalitat: 1987.

Punts: 4 punts (1 assaig).

Nom: Mike James.

País: Canadà.

Partits internacional: 15

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 1998.

Any de l'última internacionalitat: 1999.

Punts: 10 punts (2 assajos).

Nom: Nik Witkowsky.

País: Canadà.

Partits internacional: 4

Posició: Tres quarts centre.

Any de la primera internacionalitat: 2000.

Any de l'última internacionalitat: 2001.

Punts: 0

Nom: Alejandro Allub.

País: Argentina.

Partits internacional: 3

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2000.

Any de l'última internacionalitat: 2001.

Punts: 0

Nom: Razan Mavrodin.

País: Romania.

Partits internacional: 1

Posició: Taloner.

Any de la primera internacionalitat: 2000.

Any de l'última internacionalitat: 2000.

Punts: 0

Nom: José Orengo.

País: Argentina.

Partits internacional: 6

Posició: Tres quarts centre.

Any de la primera internacionalitat: 2001.

Any de l'última internacionalitat: 2002.

Punts: 0

Nom: Rimas Álvarez-Kairelis.

País: Argentina.

Partits internacional: 40

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2001.

Any de l'última internacionalitat: 2009.

Punts: 15 punts (3 assajos).

Nom: Phil Murphy.

País: Canadà.

Partits internacional: 12

Posició: Tercera línia centre.

Any de la primera internacionalitat: 2001.

Any de l'última internacionalitat: 2003.

Punts: 10 punts (2 assajos).

Nom: Agustin Petrechei.

País: Romania.

Partits internacional: 7

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2003.

Any de l'última internacionalitat: 2004.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Dan Luger.

País: Anglaterra.

Partits internacional: 4

Posició: Tres quarts ala.

Any de la primera internacionalitat: 2003.

Any de l'última internacionalitat: 2003.

Punts: 10 punts (2 assajos).

Nom: George Oprisor.

País: Romania.

Partits internacional: 1

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2004.

Any de l'última internacionalitat: 2004.

Punts: 0

Nom: Nathan Hines.

País: Escòcia i British & Lions*.

Partits internacional: 27 (Escòcia) i 5 (B & I Lions).

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2006 (Escòcia) i 2009 (B & I Lions).

Any de l'última internacionalitat: 2009 (Escòcia i B & I Lions)

Punts: 0

Nathan Hines va néixer a Austràlia.

Nom: Ovidiu Tonita.

País: Romania.

Partits internacional: 24

Posició: Tercera línia ala.

Any de la primera internacionalitat: 2005.

Any de l'última internacionalitat: 2011.

Punts: 30 punts (6 assajos).

Nom: Marius Tincu.

País: Romania.

Partits internacional: 26

Posició: Taloner.

Any de la primera internacionalitat: 2005.

Any de l'última internacionalitat: 2011.

Punts: 40 punts (8 assajos).

Nom: Viliami Vaki.

País: Tonga.

Partits internacional: 14

Posició: Tercera línia ala.

Any de la primera internacionalitat: 2005.

Any de l'última internacionalitat: 2008.

Punts: 20 punts (4 assajos).

Nom: Ramiro Pez.

País: Itàlia*.

Partits internacional: 10

Posició: Mig d'obertura.

Any de la primera internacionalitat: 2005.

Any de l'última internacionalitat: 2006.

Punts: 106 punts (21 cops de càstig, 3 drops i 17 transformacions).

Ramiro Pez va néixer a Argentina.

Nom: Perry Freshwater.

País: Anglaterra *.

Partits internacional: 10

Posició: Pilar.

Any de la primera internacionalitat: 2005.

Any de l'última internacionalitat: 2007.

Punts: 0

Nom: Chris Cusiter.

País: Escòcia.

Partits internacional: 13

Posició: Mig de melée.

Any de la primera internacionalitat: 2007.

Any de l'última internacionalitat: 2009.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Percy Montgomery.

País: Sud Àfrica.

Partits internacional: 13

Posició: Darrer.

Any de la primera internacionalitat: 2007.

Any de l'última internacionalitat: 2008.

Punts: 166 punts (4 assajos, 37 transformacions i 24 cops de càstig).

Nom: Henry Tuilagi.

País: Samoa.

Partits internacional: 6

Posició: Tercera línia centre.

Any de la primera internacionalitat: 2007.

Any de l'última internacionalitat: 2009.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Federico Martín Aramburú.

País: Argentina.

Partits internacional: 4

Posició: Tres quarts centre/ala.

Any de la primera internacionalitat: 2007.

Any de l'última internacionalitat: 2008.

Punts: 10 punts (2 assajos).

Nom: Kisi Pulu.

País: Tonga.

Partits internacional: 11

Posició: Pilar.

Any de la primera internacionalitat: 2007.

Any de l'última internacionalitat: 2012.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: James Hook.

País: País de Gal·les.

Partits internacional: 15

Posició: Mig d'obertura.

Any de la primera internacionalitat: 2011.

Any de l'última internacionalitat: 2014.

Punts: 69 punts (2 assajos, 7 transformacions i 15 cops de càstig).

Nom: Sione Piukala.

País: Tonga.

Partits internacional: 19

Posició: Tres quarts centre.

Any de la primera internacionalitat: 2012.

Any de l'última internacionalitat: -

Punts: 15 punts (3 assajos).

Nom: Tommaso Allan.

País: Itàlia.

Partits internacional: 25

Posició: Mig d'obertura.

Any de la primera internacionalitat: 2013.

Any de l'última internacionalitat: 2016

Punts: 104 punts.

Nom: Sona Taumalolo.

País: Tonga.

Partits internacional: 3

Posició: Pilar.

Any de la primera internacionalitat: 2012.

Any de l'última internacionalitat: 2014

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Alasdair Strokosch.

País: Escòcia.

Partits internacional: 19

Posició: Tercera línia ala.

Any de la primera internacionalitat: 2012.

Any de l'última internacionalitat: 2015.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Daniel Leo.

País: Samoa.

Partits internacional: 2

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2012

Any de l'última internacionalitat: 2012.

Punts: 0

Nom: Luke Charteris.

País: País de Gal·les.

Partits internacional: 3

Posició: Segona línia.

Any de la primera internacionalitat: 2012.

Any de l'última internacionalitat: 2012.

Punts: 0

Nom: Jens Torfs.

País: Bèlgica.

Partits internacional: 6

Posició: Tres quarts centre.

Any de la primera internacionalitat: 2014.

Any de l'última internacionalitat: 2018.

Punts: 0

Nom: Tevita Mailau.

País: Tonga.

Partits internacional: 11

Posició: Pilar.

Any de la primera internacionalitat: 2015.

Any de l'última internacionalitat: 2016.

Punts: 0

Nom: Genesis Mamea Lemalu.
País: Samoa.
Partits internacional: 3
Posició: Tercera línia centre.
Any de la primera internacionalitat: 2016
Any de l'última internacionalitat: -
Punts: 0

Nom: Mathieu Belie.

País: Espanya.

Partits internacional: 5

Posició: Mig d'obertura.

Any de la primera internacionalitat: 2016.

Any de l'última internacionalitat: 2017.

Punts: 5 punts (1 assaig).

Nom: Maxime Oltmann.

País: Alemanya.

Partits internacional: 1

Posició: Tres quarts ala.

Any de la primera internacionalitat: 2016

Any de l'última internacionalitat: 2016

Punts: 0

Font: Wikipedia.fr