Samarretes de l'USAP 2017 - 1018

L'USAP va presentar el passat 27 de juliol les noves samarretes per a la temporada 2017 - 2018, de les quals la gran novetat és que la samarreta Sang & Or, és pràcticament groga, deixant únicament el vermell per les mànigues i els costats, amb uns rombes a la part inferior i sota del dorsal.
Pel que fa a la samarreta blau cel, el color blanc guanya protagonisme a les mànigues i als costats i també hi figuren els rombes a la part inferior i sota del dorsal.
Les samarretes d'aquesta temporada estan dedicades a André Sanac, el capità de l'USAP de 1955 que va guanyar el Bouclier de Brennus i el Challenge Yves Du Manoir.

Samarreta Sang & Or.

Samarreta blau cel.

Història de l'USAP: Els temps a PROD2 2014 - actualitat

El descens a PROD2 per primera vegada en la història del club, és un fet traumàtic que deixa l'USAP en una situació delicada abans de passar el control de la DNACG, que obliga al president François Rivière a posar diners de la seva butxaca per garantir la viabilitat del club.
En l'àmbit esportiu, Marc Delpoux, s'aferra al càrrec i es nega a dimitir obligant al club a destituir-lo, cosa que inicia una nova guerra judicial.
El substitut és un vell conegut de l'afició, Alain Hyardet, que lidera el nou staff tècnic conjuntament amb François Gelez que se n'encarregarà de les línies posteriors i Gregory Patat que se n'encarregarà dels davanters.
L'estiu és mogut amb arribades i sortides de jugadors, però s'acaba confeccionant una bona plantilla, gràcies als jugadors que decideixen quedar-se, les incorporacions i els joves formats al club que s'incorporen a l'equip pro.
Alain Hyardet, com a bon coneixedor de l'USAP, decideix fer una aposta decidida pels joves, que ja d'inici o amb la temporada començada, disposen de molts minuts: Christophe David, Enzo Forletta, Jean-Baptiste Custoja, Alan Brazo, Karl Château, Nicolas Rabat, Tom Ecochard, Jens Torfs, Jean-Bernard Pujol, Nans Ducuing i Julien Farnoux.
Amb la temporada començada, retorna un vell conegut de l'afició, Henry Tuilagi, que despenja les botes per ajudar a l'USAP en l'objectiu de tornar al TOP 14.
Malgrat que a l'equip li costa guanyar fora, finalment s'obtenen quatre victòries com a visitant, combinat amb la fortalesa a l'Aimé Giral, l'USAP finalitza en tercera posició amb 82 punts i amb el factor camp a favor a la semifinal.
El joc de l'equip enganxa a l'afició, que torna a l'Aimé Giral i sobretot és volca a la semifinal, on La Catedral torna a presentar l'aspecte dels vells temps.
Malgrat avançar-se 16 - 0, el partit finalitza amb empat 26 - 26 i tot i que a la pròrroga l'USAP torna a agafar sis punts d'avantatge, 32 - 26, finalment l'Sporting Unión Agen, torna a igualar el partit 32 - 32 i es classifica per a la final d'ascens, deixant l'USAP un any més a PROD2.
Pocs dies després de perdre la semifinal, Alain Hyardet, decideix dimitir en considerar que no ha complert l'objectiu de tornar al TOP 14 i els seus ajudants, François Gelez i Gregory Patat es fan càrrec de l'equip.
L'inici de temporada és bo, amb cinc victòries en sis partits, que fa pensar que serà l'any de l'ascens, però l'equip inicia una mala ratxa de resultats amb quatre derrotes i un empat, que finalitzen amb la destitució de Gregory Patat després de la humiliant derrota al derbi de Narbona i el substitueix Philippe Benetton.
Just abans de Nadal, el president François Rivière, té un greu accident en una atracció a Narbona i la seva vida perilla, tot i que afortunadament es recupera.
La temporada de l'USAP és irregular, amb victòries a casa, destacant contra el líder Lyon O.U. i derrotes fora.
Abans que acabi la temporada, el club, fitxatges a part, anuncia que per a la pròxima temporada es tornarà al sistema del director esportiu i els dos entrenadors adjunts. L'escollit és el veterà Christian Lanta.
Finalment, després de perdre en l'última jornada de PROD2 a Dax, l'USAP queda fora de les semifinals d'ascens.
A final de temporada dues llegendes es retiren, David Marty i Jean-Pierre Perez.
L'estiu del 2016, l'USAP de Lanta aconsegueix, gràcies als fitxatges, il·lusionar l'afició, però ben aviat arriba la primera crisi.
A la cinquena jornada, l'USAP ocupa la penúltima posició amb una victòria i quatre derrotes i el president destitueix François Gelez i Philippe Benetton, que són substituïts per dos exjugadors del club, Patrick Arlettaz per encarregar-se de les línies posteriors i Perry Freshwater.
L'equip millora i comença a anar cap amunt, malgrat que la primera volta és irregular, però en destaca la victòria 66 - 13 en el derbi contra R.C. Narbonne.
Al desembre, arriben dos jugadors com a joker mèdic, que ajudaran a rellançar l'equip, el mig d'obertura Joe Carlisle i el tres quarts ala Alipate Ratini.
A la segona volta i sobretot al tram final, l'USAP recupera el seu estil de joc clàssic i gràcies a les victòries obtingudes, fa somiar de finalitzar entre els cinc primers.
Finalment però, l'equip queda fora de la fase final, havent de complir una quarta temporada a PROD2 amb l'esperança que el fet de l'estil retrobat i els fitxatges realitzats, s'aconsegueixi durant la temporada 2017 - 2018, l'ascens al TOP 14.

Títols aconseguits en aquesta etapa: -

Finals disputades: -

Àlbum fotogràfic

Equip de l'USAP 2014 - 2015.

Alain Hyardet.

USAP 15 - 15 Stade Aurillacois.

Assaig de Jean-Bernard Pujol contra la Section Paloise.

Celebració per a la classificació per a les semifinals d'ascens.

Sortida dels jugadors a l'Aimé Giral abans de la semifinal d'ascens contra l'Sporting Union Agen.

Equip de l'USAP 2015 - 2016.

USAP 36 - 28 U.S. Dax.

Assaig d'Alasdair Strokosch contra Lyon O.U.

David Marty el dia del seu últim partit a l'Aimé Giral.

Equip de l'USAP 2016 - 2017.

Christian Lanta.

Marcador de l'Stade Aimé Giral al final del derbi contra R.C. Narbonne.

USAP 37 - 3 U.S. Montauban.

Joe Carlisle.

Alipate Ratini.

Història de l'USAP: El declivi i la caiguda a PROD2 2011 - 2014

Amb la marxa de Jacques Brunel, l'USAP tanca la millor etapa de la història moderna del club i per substituir-lo el club contracta l'experimentat Jacques Delmas com a substitut.
El club es reforça poc, però destaca l'arribada d'un mig d'obertura, curiosament la posició a on Brunel més va insistir a reforçar i mai se li va concedir, exceptuant els sis mesos de Carter. L'escollit és l'internacional gal·lès James Hook.
El 2011, és any de Mundial a Nova Zelanda, i l'USAP es veu privat dels millors jugadors de la plantilla. Per pal·liar-ho, arriba com a jòker de Copa del Món, l'australià Ryan Cross, que té un pas discret i només s'està uns mesos a Perpinyà.
L'equip comença bé la temporada, i a la cinquena jornada el balanç és de quatre victòries i una derrota, però a partir de la sisena jornada, l'equip encadena una ratxa de derrotes al TOP 14, dues d'elles molt contundents, a Toulon per 38 - 0 i una setmana més tard 3 - 39 a casa contra l'A.S.M. Clermont, que posen en l'entredit a l'entrenador Jacques Delmas.
Després de perdre en competició europea per 23 - 13 contra Newport Gwent Dragons, el president Paul Goze, destitueix Jacques Delmas.
Bernard Goutta i Christophe Manas, que ja estaven al cos tècnic, es fan càrrec de l'equip provisionalment, ja que es parla de l'arribada del sud-africà Nick Mallet, però finalment, són els dos exjugadors els que dirigeixen l'equip tota la temporada.
Al desembre es produeixen dues decisions claus, la primera l'arribada com a director general de l'exjugador Sylvain Deroeux, que en la primera roda de premsa declara "si l'objectiu del club és la catalanitat, no hi estic d'acord" i la segona, que l'entrenador per a la següent temporada, serà un altre exjugador del club, Marc Delpoux, que en aquells moments és l'entrenador de l'Union Bordeaux-Bègles.
Amb més dificultats de les previstes, l'USAP de Goutta i Manas, salva la categoria gràcies a un tram final molt bo, sobretot a casa on aconsegueix fer-se fort i s'assegura la categoria a la penúltima jornada derrotant al Lyon O.U. a l'Aimé Giral.
Aquell dia es diuen adéu llegendes del club com Julien Candelon, Perry Freshwater, Gerrie Britz, Marius Tincu, Jérome Porical, Olivier Olibeau o Ovidiu Tonita.
Durant l'estiu del 2012, el club anuncia els fitxatges, la majoria estrangers i argumenten el canvi de tendència, prometent iniciar una nova era d'èxits.
La pretemporada és bona, però després de tres jornades de TOP 14, l'USAP de Marc Delpoux presenta un balanç de tres derrotes.
L'equip es recupera amb la mateixa tendència de la temporada anterior, victòries a casa i derrotes fora.
A finals d'any, succeeixen dos fets destacats, el primer, la marxa del president Paul Goze, que es presenta a candidat per presidir la LNR i surt escollit, cosa que fa que l'USAP hagi d'escollir un nou president, i l'escollit per sorpresa, és l'empresari hoteler Daniel Besson, que entre les seves promeses hi ha l'ampliació de capital i la renovació del capità Nicolas Mas, de qui Besson diu "és la quarta barra de l'escut i el volem renovar". Dies després, Nicolas Mas, anuncia que a final de temporada fitxarà pel Montpellier H.R.
A l'Amlin Cup, l'USAP es classifica pels quarts de final, en un grup fàcil amb Worcester Warriors, Rovigo Rugby i Gernika.
L'average guanyat als anglesos permet la classificació, i al ser l'equip que més assajos fa, permetrà a l'USAP disputar quarts i una possible semifinal a l'Aimé Giral, amb la qual cosa, les opcions de tornar a una final europea deu anys després, és factible.
Al TOP 14, a mitjans febrer, l'equip de Delpoux, encadena quatre victòries consecutives, dues d'elles fora de casa, les úniques de la temporada i se situa entre els sis primers classificats, però llavors dues derrotes, una a París contra Racing-Metro i la setmana següent a casa contra Castres Olympique, dificulten molt la classificació per la fase final, amb la qual cosa l'equip s'agafa a l'Amlin Cup, com l'opció d'optar a un títol.
Als quarts de final, el rival és l'Stade Toulousain, que no havia superat la fase de grups de la Heineken Cup i li tocava jugar l'Amlin.
L'USAP s'imposa per 30 - 19 i es classifica per les semifinals a on torna a tocar un altre rival del TOP 14, l'Stade Toulousain on milita Jérôme Porical.
El 26 d'abril de 2013, l'USAP té l'oportunitat històrica de tornar a Dublin deu anys després per jugar una final europea, però primer ha de derrotar l'Stade Français.
En un partit estrany, amb una alineació raríssima de l'entrenador Marc Delpoux, l'USAP que va quasi sempre per davant al marcador, perd per 22 -25, quedant fora de la final europea.
La temporada acaba doncs amb frustració per no poder-se classificar ni per la fase final del TOP 14 ni per la final de l'Amlin Cup.
L'USAP això si, aconsegueix classificar-se per la Heineken Cup gràcies al fet que Leinster Rugby derrota a l'Stade Français a la final.
L'estiu del 2013, torna a ser mogut, els problemes econòmics del club arrossegats en la presidència de Paul Goze, la marxa de més jugadors emblemàtics i l'arribada de més jugadors estrangers, formen el dia a dia.
Un fet destacat és l'adquisició del club per part de l'empresari François Rivière, que passa a ser el nou president i que promet solucionar els problemes econòmics i tornar a ser campions de França "en tres temporades".
La temporada 2013 - 2014, no té un mal inici per l'USAP, que a la desena jornada ocupa posicions de fase final amb un balanç de sis victòries i quatre derrotes, però a Oyonnax, canviarà tot.
L'USAP com ja és costum fora de casa, perd i encadena una ratxa de derrotes tant al TOP 14, com a la Heineken Cup i ja no torna a guanyar un partit fins al gener de 2014.
La situació del club és delicada i l'objectiu torna a ser la permanència. Mentrestant, es van produint baixes de jugadors que firmen contractes amb altres clubs per a la següent temporada.
L'USAP de Delpoux guanya a casa i perd fora, i malgrat els rumors de destitució de l'entrenador, el president François Rivière, decideix mantenir la confiança amb ell per salvar l'equip.
L'equip no es desenganxa dels seus perseguidors per la salvació i arriba a la penúltima jornada amb l'esperança que Montjuïc torni a ser màgic contra R.C. Toulon, per deixar la permanència pràcticament assegurada però aquell dia, l'USAP perd per 31 - 43 i s'ho haurà de jugar tot a l'últim partit de la temporada, fora de casa.
Val una derrota sempre que sigui per menys de set punts, sempre que U.S. Oyonnax no puntuï, i malgrat que el miracle s'està a punt de produir, U.S. Oyonax aconsegueix un assaig a vuit minuts pel final en el seu partit a Brive, que li permet sumar també un punt de bonus defensiu, i l'empat a 51 punts, amb l'average favorable als de l'Ain, fa que l'USAP perdi la categoria per primera vegada a la història.

Títols aconseguits per l'USAP en aquesta etapa: -

Finals disputades: -

Àlbum fotogràfic

Equip de l'USAP 2011 - 2012.

James Hook.

USAP 47 - 9 Aviron Bayonnais.

Bernard Goutta celebra el triomf contra l'Stade Toulousain que encarrila la salvació.

Equip de l'USAP 2012 - 2013.

USAP 34 - 22 Stade Toulousain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Sortida dels jugadors abans del partit de l'Amlin Cup contra l'Stade Toulousain.

Equip de l'USAP 2013 - 2014.

François Rivière.

Història de l'USAP: El quadrienni Brunel 2007 - 2011

A l'estiu del 2007, arriba com a entrenador de l'USAP, Jacques Brunel, que en aquell moment exercia d'entrenador dels davanters a la selecció francesa, però que tenia experiència com a entrenador principal en clubs com F.C. Auch, U.S. Colomiers i Section Paloise. Amb aquests dos últims, havia guanyat l'Eurochallenge Cup.
L'estiu però, va ser mogut, en una tensa junta d'accionistes, es posa fi a la presidència de Marcel Dagrenat, i el nou president, és l'antic jugador als anys 70 i que ja havia sigut president a mitjans dels vuitanta, Paul Goze.
Marcel Dagrenat, això si, va deixar lligats els fitxatges de l'entrenador Jacques Brunel i dels jugadors Julien Candelon, Chris Cusiter, Damien Chouly, Cédric Rosalen, Philip Burger, Gerrie Britz, Henry Tuilagi i de l'estrella sud africana Percy Montgomery. Aquest però s'incorporarà un cop acabi el Mundial.
L'era de Jacques Brunel, té uns inicis difícils, amb l'equip a la zona mitjana baixa. Al mes de desembre, debuta l'estrella Percy Montgomery, amb victòria per 23 - 6 en partit de Heineken Cup a l'Aimé Giral contra London Irish.
A la segona volta, l'equip de Jacques Brunel, comença a enllaçar victòries i finalment acaba la fase regular del TOP 14 en quarta posició, que dóna accés a les semifinals.
Allà el rival és l'A.S.M. Clermont, que no dóna opció a l'equip de Brunel i el deixa fora de la final. L'estiu del 2008, marxa Percy Montgomery, però l'USAP contracta per sis mesos a partir de desembre, el millor jugador del món, Dan Carter.
La temporada 2008 - 2009 és possiblement la millor en la història recent de l'USAP, que ja de bon principi es situa en les primeres posicions.
Al desembre, debuta Dan Carter en mig d'una gran expectació i l'USAP guanya 26 - 20 a Leicester Tigers a l'Stade Aimé Giral en partit de Heineken Cup.
Carter però, només pot jugar cinc partits amb l'USAP, ja que una inoportuna lesió al tendó d'Aquil·les, li fa perdre el que queda de temporada.
L'equip no s'enfonsa i se situa líder a quatre jornades del final de la fase regular, aguantant fins al final la primera posició.
A les semifinals, es desfà per 25 - 21 de l'Stade Français a l'Stade Gerland de Lyon i es classifica per la final.
El dia 6 de juny de 2009, l'USAP torna a alçar el Bouclier de Brennus 54 anys després, en derrotar per 22 - 13 a l'A.S.M. Clermont.
La gran remuntada a la segona part gràcies a un assaig de David Marty i als punts de Jérôme Porical, tornen a portar el Planxot a terres catalanes.
L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Perry Freshwater, Marius Tincu, Nicolas Mas, Rimas Álvarez-Kairelis, Olivier Olibeau, Gregory Le Corvec, Jean-Pierre Perez, Damien Chouly, Nicolas Durand, Gavin Hume, Julien Candelon, Maxime Mermoz, David Marty, Farid Sid i Jérôme Porical.
Com a suplents: Guilhem Guirado, Kisi Pulu, Gerrie Britz, Guillaume Vilacéca, David Mélé, Jean-Philippe Grandclaude, Philip Burger i Sebastian Bozzi.
La següent temporada, l'USAP repeteix primera posició a la fase regular i a les semifinals es desfà per 21 - 13 de l'Stade Toulousain a Montpellier i es classifica de nou per la final.
El 29 de maig de 2010, en una reedició de la final de l'any anterior, l'USAP perd per 6 - 19 contra l'A.S.M. Clermont, en un partit on els homes de Jacques Brunel, mai s'acaben de ficar en el partit.
L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Perry Freshwater, Guilhem Guirado, Nicolas Mas, Olivier Olibeau, Robins Tchale-Watchou, Ovidiu Tonita, Jean-Pierre Perez, Henry Tuilagi, Nicolas Durand, Gavin Hume, Christophe Manas, Maxime Mermoz, David Marty, Adrien Planté i Jérôme Porical.
Com a suplents: Marius Tincu, Jérôme Schuster, Guillaume Vilacéca, Gregory Le Corvec, David Mélé, Nicolas Laharrague, Jean-Philippe Grandclaude i Kisi Pulu.
La temporada 2010 - 2011, l'última de Jacques Brunel a la banqueta de l'USAP, és sens dubte la que al TOP 14, l'equip baixa el nivell, estant tota la primera volta en la zona mitjana baixa i en la segona fa una remuntada que permet aspirar a classificar-se per la fase final, però una inoportuna derrota per 24 - 25 contra l'Stade Toulousain, dificulta molt la classificació per la fase final.
L'equip Sang & Or finalitza en novena posició amb 63 punts.
A on sí que l'USAP fa somiar als aficionats és a la Heineken Cup, on s'arriba fins a les semifinals, essent eliminats per Northampton Saints.
Aquella temporada europea, passa al record per partits memorables com el que dóna la classificació pels quarts de final, derrotant per 37 - 5 a Llanelli Scarlets.
El partit de quarts de final es disputa a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona el 9 d'abril de 2011, davant 55.000 espectadors.
En un partit èpic, l'USAP guanya per 29 - 25 al R.C. Toulon i es classifica per a les semifinals.
L'etapa de Jacques Brunel, finalitza el dissabte 7 de maig de 2011 amb derrota per 10 - 29 a l'Aimé Giral contra Castres Olympique.

Títols guanyats en aquesta etapa: Championnat de France 2009.

Finals disputades: USAP 22 - 13 A.S.M. Clermont Augverne.
                              A.S.M. Clermont Augverne 19 - 6 USAP.

Àlbum fotogràfic

Equip de l'USAP 2007 - 2008.

Jacques Brunel.

Percy Montgomery.

Equip de l'USAP 2008 - 2009.

Dan Carter.

Equip de l'USAP abans de la final del Championnat de France 2009.

Jérôme Porical apunt de xutar a pals a la final del Championnat de France 2009.

David Marty just després de marcar l'assaig que capgira el marcador.

Els jugadors de l'USAP celebren el Bouclier de Brennus.

Equip de l'USAP 2009 - 2010.

Partit entre l'USAP i Biarritz Olympique del TOP 14 2009 - 2010.

Els jugadors de l'USAP celebren la classificació per a la final del Championnat de France 2010.

Equip de l'USAP 2010 - 2011.

USAP 37 - 5 Llanelli Scarlets, partit de Heineken Cup.

L'Estadi Olímpic Lluís Companys ple a vessar pel partit USAP 29 - 25 R.C. Toulon.

USAP 29 - 25 R.C. Toulon, partit de quarts de final de la Heineken Cup.

Perry Freshwater autor de l'assaig decisiu, celebra la classificació per a les semifinals.

Florian Cazenave i Jérôme Porical celebren la classificació per a les semifinals.

Jacques Brunel després del seu últim partit com a entrenador de l'USAP a l'Stade Aimé Giral.

Història de l'USAP: Entre els millors sense imposar-se 2000 - 2007

A primers de l'any 2000, l'USAP destitueix Alain Teixidor per una sèrie de mals resultats, posant així fi a una etapa curta on s'havia tornat a disputar una final.
L'estiu de l'any 2000, arriba a la banqueta de l'USAP Olivier Saïsset, antic jugador de l'A.S. Béziers, i que farà viure bons moments a l'afició catalana.
La temporada 2002 - 2003, l'USAP disputa per primera i única vegada, la final de la màxima competició continental de rugbi, la Heineken Cup.
Després de superar la fase de grups enfront Munster Rugby, Gloucester Rugby i el Viadana, i de superar les eliminatòries de quarts i semifinals amb factor camp en contra davant Llanelli Scarlets i Leinster Rugby respectivament, els homes d'Olivier Saïsset disputen la gran final al mític Lansdowne Road de Dublín.
El 24 de maig del 2003, l'USAP perd la final contra l'Stade Toulousain per 22 - 17. Al final dels primers 40 minuts, els de Tolosa de Llenguadoc dominen per un clar 19 - 0 i sembla que tenen la final sentenciada, però l'USAP tira d'orgull a la segona part i està a punt de culminar una remuntada històrica.
L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Jean-Marc Souverbie, Pascal Bomati, Pascal Giordani, Christophe Manas, Frédéric Cermeno, Manuel Edmonds, Ludovic Loustau, Phil Murphy, Bernard Goutta, Gregory Le Corvec, Rimas Álvarez-Kairelis, Jérôme Thion, Nicolas Mas, Michael Koniec i Renaud Peillard.
Com a suplents: Marc Dal Maso, Stéphane De Besombes i Lionel Mallier.
La temporada 2003 - 2004, l'USAP disputa la final del TOP 16, però perd per 38 - 20 contra l'Stade Français de París. Al final del partit, el president Marcel Dagrenat, destitueix Olivier Saïsset.
L'equip de l'USAP en aquella final va ser: Perry Freshwater, Michael Konieck, Nicolas Mas, Colin Gaston, Christophe Porcu, Gregory Le Corvec, Bernard Goutta, Rimas Álvarez-Kairelis, Ludovic Loustau, Manuel Edmonds, Dan Luger, Christophe Manas, David Marty, Pascal Bomati i Diego Giannantonio.
Com a suplents: Nicolas Grelon, Mick O'Driscoll, Scott Robertson, Jérôme Fillol, David Janin i Nicolas Laharrague.
Les temporades 2004 - 2005 i 2006 - 2007, l'USAP queda fora de les semifinals i la 2005 - 2006, cau a la semifinal contra Biarritz Olympique.
Al final de la temporada 2006 - 2007, l'emblemàtic capità Bernard Goutta, es retira i passa a integrar el cos tècnic com a entrenador dels davanters.

Títols aconseguits en aquesta etapa: -

Finals disputades: Stade Toulousain 22 - 17 USAP.
                              Stade Français 38 - 20 USAP.

Àlbum fotogràfic

Equip de l'USAP a Lansdowne Road.

Final de la Heineken Cup 2003, Stade Toulousain - USAP.

Equip de l'USAP 2003 - 2004.

Equip de l'USAP 2004 - 2005.

Equip de l'USAP 2005 - 2006.

Equip de l'USAP 2006 - 2007.

Bernard Goutta.