Per l'USAP era la primera final en 22 anys, ja que des del doblet de 1955, quan va derrotar al F.C. Lourdes a Bordeus per 11 - 6, no havia tornat a disputar la final del Championnat de France.
Durant els anys posteriors al doblet, l'USAP, no va fer res destacable al Championnat de France, és més, durant la dècada dels 60, va estar a punt de baixar, i com a únic ressenyable, l'any 1965 va arribar a la final del Challenge Yves Du Manoir, perduda contra l'U.S. Cognac.
L'arribada de la dècada dels 70, va significar l'arribada al primer equip, de jugadors formats al club com Yves Brunet, Jean-François Imbernon o Gérald Porical entre altres, que van situar de nou l'USAP en posicions altes.
La temporada 1976 - 1977, va ser la del retorn a una final del Championnat de France, i per tant, la temporada on es va tornar a optar a ser campió.
Enquadrat en el Grup B, l'USAP, va finalitzar en segona posició, per darrere de l'A.S. Béziers i seguit de La Voulte Sportif, U.S. Salles, C.O. Le Creusot, Valence Sportif, Section Paloise i Cahors Rugby.
El conjunt català es va classificar doncs per als setzens de final, on s'enfrontaria al cinquè classificat del Grup A, l'Stade Aurillacois.
En el partit d'anada, l'USAP va guanyar per 32 - 9 i al partit de tornada, els catalans van tornar a guanyar, aquest cop per 10 - 29, amb la qual cosa es van classificar per als vuitens de final, ja a partit únic.
El rival de vuitens, va ser el vigent campió, l'Sporting Union Agen, a qui l'USAP va derrotar per 21 - 10, classificant - se per als quarts de final.
El R.C. Narbonne, era el rival de quarts, per tant, un derbi decidiria qui es classificava per a les semifinals. L'USAP va imposar - se per 19 - 4, aconseguint doncs la plaça per les semifinals.
Només un partit separava l'USAP de la final, i el rival, va ser l'U.S. Romans.
En un partit molt igualat, l'USAP va guanyar per 9 - 6, amb la qual cosa, es classificava per la gran final del 29 de maig a París.
Aquesta classificació per la final, va desfermar l'eufòria entre l'afició catalana, que va desplaçar - se fins a la capital francesa, per animar l'USAP i de pas, veure guanyar el títol 22 anys després.
El seu rival a la final, ni més ni menys que el millor equip de l'època, l'A.S. Béziers, liderat per Armand Vaquerin, i que comptava amb una molt bona plantilla, formada entre d'altres per Alain Paco, Michel Palmié, Olivier Saïsset, Alain Estève o Henri Cabrol entre altres.
Així doncs, hi hauria un derbi per decidir quin dels dos equips es proclamava campió de França.
El marcador de la final, el va obrir precisament Henri Cabrol al minut 5, fent pujar el 3 - 0.
Tres minuts més tard, l'USAP va aconseguir el primer assaig del partit. Una puntada a seguir de Roland Génis, finalitzava amb l'assaig de Claude Fontana, que va situar el marcador 3 - 4.
Aquell va ser l'únic avantatge de l'USAP al marcador, ja que l'A.S. Béziers va capgirar - lo de nou amb un assaig de Richard Astre i la posterior transformació d'Henri Cabrol, que van situar el 9 - 4 al marcador.
Ja a la segona part, al minut 68, un cop de càstig d'Henri Cabrol des de 25 metres, va fer pujar el definitiu 12 - 4.
L'USAP no va poder aconseguir el títol i no tornaria a disputar una final fins a l'any 1998, i després d'un altre intent fallit l'any 2004, finalment tornaria a alçar el Bouclier de Brennus, el trofeu de campió de França l'any 2009.
A.S. Béziers: 1 - Armand Vaquerin, 2 - Alain Paco, 3 - Jean-Louis Martin, 4 - Georges Senal, 5 - Michel Palmié, 6 - Olivier Saïsset, 7 - Jean-Luc Meiser, 8 - Alain Estève, 9 - Richard Astre, 10 - Henri Cabrol, 11 René Séguier, 12 - Jean-Pierre Pesteil, 13 - Jean-Luc Rivallo, 14 - Michel Fabre i 15 - Jack Cantoni.
Suplent: Francis Lugans.
USAP: 1 - Patrick David, 2 - Yves Brunet, 3 - Michel Izquierdo, 4 - Paul Goze, 5 - Jean-François Imbernon, 6 - Roland Génis, 7 - Jacques Tisseyre, 8 - Jean-Louis Got, 9 - Yves Ballaneda, 10 - Jean Lopez, 11 - Gérard Mérou, 12 - Jean-Pierre Garcia, 13 - Richard Lecoq, 14 - Claude Fontana i 15 - Gérald Porical.
Suplents: Alain Delmas, Paul Foussat, Jean-Pierre Lambert i Richard Masforne.
Àrbitre: Gilbert Chevrier
Terreny de joc: Parc des Princes.
Àlbum fotogràfic temporada 1976 - 1977