El 2017 de l'USAP en 12 imatges

Avui s'acaba el 2017, un any que per l'USAP, no ha estat precisament dolent, ja que malgrat que l'equip no ha pogut complir amb l'objectiu de l'ascens, si s'han assentat les bases perquè el conjunt Sang & Or pugui tornar al lloc que li correspon, malgrat alguns entrebancs força injustos.
També en l'àmbit de formació ha estat un bon any, ja que els Espoirs s'han proclamat campions de França, demostrant una vegada més que la base és la clau de l'èxit del club.
Us deixem un recull de dotze fotografies del 2017 de l'USAP.

Joe Carlisle i Alipate Ratini els revulsius: Debutants al gener com a jokers, el mig d'obertura Joe Carlisle i el tres quarts ala Alipate Ratini, van ser els revulsius que necessitava l'equip per mirar cap amunt.
Tant l'anglès com el fijià, van aportar la qualitat necessària i es van convertir en indiscutibles.

Victòries per mirar amunt: L'USAP va guanyar els tres partits disputats al mes de febrer, contra C.S. Bourgoin-Jallieu per 12 - 26, contra l'Sporting Union Agen per 37 - 20 i contra Rugby Club Vannes per 39 - 34, tres victòries consecutives per mirar de ben a prop als cinc primers classificats.
L'única pega d'aquests dos primers mesos de l'any, van ser sens dubte les lesions de dos jugadors clau, Lucas Bachelier i Yohan Vivalda.

Continua la bona ratxa de l'equip: El mes de març va continuar la bona ratxa de l'equip, que va aconseguir victòries que es preveien clau per aconseguir classificar-se per la fase final, com el triomf per 37 - 3 contra l'Union Sportive Montauban, en la que es va aconseguir capgirar l'average desfavorable de trenta-un punts del partit de la primera volta.
Març també va ser el mes de la inauguració del mur de La Legendària, on surten els jugadors més emblemàtics de la història del club, que tots els aficionats vam votar.
La jornada va finalitzar amb un altre triomf contra un rival directe, Biarritz Olympique per 17 - 8.

El triomf a Narbonne: L'USAP va començar el mes d'abril amb un triomf contundent per 12 - 28 contra el Racing Club Narbonne Méditerranée al Parc des Sports et de l'Amitié.
Un triplet d'Alipate Ratini va ser clau per sumar un triomf amb bonus ofensiu fora de casa, davant d'un gran nombre d'aficionats catalans que es van desplaçar a donar suport a l'equip.

Els Espoirs campions de França: Els Espoirs de l'USAP van completar una temporada fantàstica amb el triomf al Championnat de France derrotant per 18 - 6 a Castres Olympique en la final disputada a l'Stade de la Méditerranée de Béziers.
Aquesta generació confirmava que el futur del primer equip, que es va quedar a un pas de la fase final, passa per l'aposta pels jugadors formats al Centre de Formació.
Jugadors com Romuald Séguy, Pierre Reynaud, Sadek Deghmache o Paul Marty, tots ells campions, són les futures estrelles de l'equip pro.

La sobtada retirada de Brice Mach: El mes de juny ha estat un mes on es van anunciar els fitxatges il·lusionants de Berend Botha o Shahn Eru, però també el mes on va començar el serial de cops durs que ha patit l'equip, i és que un dels fitxatges que més il·lusió feia als aficionats, el de Brice Mach, va quedar-se en no res per la sobtada retirada del jugador de Pollestres per problemes a les cervicals, impedint doncs, poder finalitzar la seva carrera a l'USAP, on es va formar.

Preparant la temporada a Font-Romeu: L'USAP va iniciar els entrenaments a Font-Romeu per tal de preparar la temporada amb condicions per afrontar el repte del retorn al TOP14.

Gran estrena: Després d'un mes d'agost mogut, amb la rescisió de contracte d'Alipate Ratini i l'arribada de Seilala Lam com a substitut de Brice Mach, l'USAP va debutar al campionat a l'Aimé Giral, derrotant per 66 - 6 a l'Aviron Bayonnais, rival que es preveia directe en la lluita per l'ascens, demostrant que l'equip va a totes aquesta temporada.

Entre els primers: El mes de setembre, va consolidar l'USAP entre els primers, amb victòries com a visitant per 19 - 29 en el derbi contra l'Union Sportive Carcassonne o les bonificades a casa contra l'U.S.O Nevers o contra rivals directes com l'Union Sportive Montauban, consolidant l'equip en les posicions de fase final i desplegant bon joc.

Lesions i sancions: L'USAP ha hagut de lluitar contra lesions i sancions de jugadors importants, sobretot en aquest mes d'octubre, on es va conèixer la sanció de dos anys per dopatge a Sione Tau i la lesió que pot posar punt final a la carrera de Romain Millo-Chluski en el derbi a Narbonne.
Per substituir al tongià, va arribar un compatriota seu, Michael Faleafa.

Final de carrera de Jacques-Louis Potgieter: Aquest mes de novembre, l'USAP va rebre un altre cop dur. Jacques-Louis Potgieter, un dels fitxatges estrella, va anunciar que pateix una enfermetat i que es retirava del rugbi. El jugador va assegurar que volia seguir al club, fent el que fos, perquè l'USAP era la seva família.
El club el va homenatjar de la millor manera, amb un triomf a l'últim minut per 22 - 23 contra el Rugby Club Vannes, gràcies a un cop de càstig del jove Romuald Séguy.

Triomf al derbi per acabar l'any: L'USAP va acomiadar-se del 2017 amb un triomf per 26 - 3 contra el Racing Club Narbonne Méditerranée, en el derbi previ a les Festes de Nadal, consolidant l'equip a la tercera posició i esperant que 2018 sigui encara millor i es pugui celebrar el retorn al TOP14.

L'Amicale des Anciens Joueurs de l'USAP presenta USAP Legends

L'Amicale des Anciens Joueurs de l'USAP, l'associació que agrupa els exjugadors del club, ha fet oficial la creació d'USAP Legends, un projecte ambiciós i innovador en el món del rugbi, que pretén disputar partits amistosos contra veterans d'altres clubs tant en l'àmbit francès com en l'àmbit europeu.
El president d'aquest USAP Legends, serà el gran Jean-François Imbernon, llegenda del club i subcampió de França l'any 1977 amb l'USAP.
Imbernon s'ha volgut rodejar de gent de la seva confiança per crear la junta directiva, així doncs Yves Brunet serà el Vicepresident 1r, Jacques Tisseyre serà el Vicepresident 2n, Yves Ballaneda el Vocal, Roland Genis el Secretari i Gérard Mérou el Tresorer.
En l'àmbit esportiu, una altra llegenda, Gérald Porical, serà el Secretari Tècnic, Alain Teixidor serà el Mànager i completen el cos tècnic Michael Konieck com a entrenador dels davanters i Alain Macabiau com a entrenador dels darrers.
La gran feina de Gérald Porical s'ha notat en la confecció de la plantilla, que com ell mateix ha dit "hem buscat que fos la més competitiva possible, tenint en compte que som un equip de veterans, hem anat a contactar els nostres exjugadors que s'hagin retirat més recentment, i tant l'Alain Teixidor com jo mateix estem molt satisfets amb els jugadors que tindrem per començar a jugar partits d'exhibició".
Val a dir que la resposta ha estat massiva i alguns noms il·lustres han dit que si immediatament i altres, malgrat viure als seus països d'origen, també han donat una resposta positiva a tornar a vestir els colors de l'USAP.
Els casos més destacats serien els dels sud-africans Percy Montgomery i Steve Meyer, que després d'un pas no massa bo pel club en la seva etapa professional volen treure's el mal gust de boca reivindicant-se amb els Legends.
Un altre jugador que no va tenir un pas gaire bo pel club i si molt breu, també ha dit que si a jugar amb els Legends, es tracta de l'australià Ryan Cross, qui ha dit que "espero que aquesta vegada no em perdin l'equipatge a l'aeroport com quan vaig arribar l'agost del 2011".
El capità d'aquest equip de l'USAP Legends, serà ni més ni menys que Nicolas Mas, el llegendari capità que el 6 de juny de 2009 va alçar el setè Bouclier de Brennus i que ha confessat que "em fa molta il·lusió tornar a ser capità de l'USAP encara que sigui als Legends".
El primer partit de l'USAP Legends, podria ser aquest proper més de gener a Thomond Park contra els veterans de Munster Rugby, però encara falta confirmar-ho al 100%.

Plantilla USAP Legends

Pilars: Sebastián Bozzi, Nicolas Mas, Stéphane De Bésombes i Damien Chobet.
Taloners: Marius Tincu i Nicolas Grelon.
Segona línia: Christophe Porcu, Rimas Álvarez-Kairelis, Olivier Olibeau i Guillaume Vilacéca.
Tercera línia: Gregory Le Corvec, Gérard Majoral, Ovidiu Tonita, Henry Tuilagi i Marc Lièvremont.
Mig de melée: Nicolas Durand i Chris Cusiter.
Mig d'obertura: Steve Meyer i Jérôme Pradal.
Tres quarts: Julien Candelon, Dan Luger, Farid Sid, Gregory Tutard, Christophe Manas, David Marty, Jean-Philippe Grandclaude i Ryan Cross.
Darrers: Percy Montgomery i Philip Burger.

Mànager: Alain Teixidor.
Entrenador davanters: Michael Konieck.
Entrenador darrers: Alain Macabiau.

Feliç Dia dels Innocents! 😀

Tresors usapistes: But Club Le Miroir Des Sports del 23 de maig de 1955

Reprenem aquesta secció on us mostrem tresors relacionats amb el nostre club i ho fem amb un nou diari, en aquest cas But Club Le Miroir Des Sports del dilluns 23 de maig de 1955, l'endemà de guanyar el sisè Bouclier Du Brennus, en la històrica temporada del Doblet.
L'USAP de Fernand Vaquer, amb jugadors llegendaris com André Sanac, Gérard Roucariès, Georges Gauby, Jean Serre, René Garrigue o Serge Torreilles entre altres, havia derrotat en la final a un dels millors equips de l'època, el Football Club Lourdes, un conjunt liderat pels germans Jean i Maurice Prat i que comptava en les seves files amb altres noms il·lustres com Jean Barthe, André Laffont o Louis Guinle.
Una setmana més tard, aquell gloriós equip català, tancaria una temporada històrica guanyant el Challenge Yves Du Manoir derrotant per 22 - 11 a l'Sporting Club Mazamet.

Portada del But Club Le Miroir Des Sports.

Els fogosos Catalans han asfixiat als científics Lourdais a Bordeus.

André Sanac: Hem jugat durant trenta minuts amb les cames de plom.

Jean Prat: Aquesta final perduda m'ha recordat ai! un França - Gal·les.

La rapidesa dels Perpinyanencs ha derrotat als Lourdais.

Els trofeus oblidats

Quan un busca informació sobre l'USAP, bàsicament al palmarès, ja sigui a la web oficial, com a la Wikipedia en les seves edicions ja siguin en català, francès, castellà o anglès, hi surt el que molta gent coneix, set Bouclier de Brennus guanyats als anys 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009 i tres Challenge Yves Du Manoir guanyats als anys 1935, 1955 i 1994.
En l'àmbit internacional, des de l'arribada del professionalisme i la creació de les competicions europees per l'ERC, l'USAP ha estat finalista de la màxima competició europea, anomenada fins a l'any 2014 com a Heineken Cup, l'any 2003 i en aquesta competició va ser semifinalista els anys 1999 i 2011 i quartfinalista l'any 2006.
En la segona competició europea, l'Eurochallenge Cup, va ser-ne semifinalista l'any 2013.
Així doncs, es podria dir que l'USAP ha guanyat deu títols, tots en l'àmbit nacional i cap en l'àmbit internacional, però buscant, s'ha demostrat que en realitat en son dotze els títols aconseguits pel conjunt català.
I és que als anys seixanta, a part de la Copa d'Europa organitzada per la FIRA, en la qual no participaven equips de les illes, i si de països com Romania, Txecoslovàquia, Portugal o inclús el Marroc, i que va guanyar l'any 1962 els nostres veïns de l'A.S. Béziers, la Federació Catalana de Rugbi i el Comitè del Rosselló, van reunir-se a Figueres l'any 1960 i van decidir crear una competició internacional, que enfrontés a clubs de la Catalunya Nord i de la Catalunya Sud, la Copa dels Pirineus.
L'USAP hi va participar en quatre edicions, de les quals va guanyar les dels anys 1964 contra el Cabestany Olympique i la de 1965, essent aquests, els dos únics títols internacionals en la història del club, els que fan que el palmarès real siguin dotze títols i no deu.
En l'inaugurat fa pocs mesos, mur de La Legendària, hi figura el palmarès de l'USAP dècada per dècada, però desgraciadament, a causa de la desconeixença, no hi figuren les dues Copa dels Pirineus, que sens dubte haurien d'estar-hi presents.
Hem publicat ja altres entrades al blog sobre aquesta competició i és que anem trobant més informació, però no la suficient per exemple per saber quin va ser el resultat de la final de l'edició de 1964 que vam guanyar contra el Cabestany Olympique, ni tampoc el rival ni el resultat de l'edició de 1965.
Totes les cròniques trobades fins ara, són de l'hemeroteca del Mundo Deportivo i La Vanguardia.
Suposem que ja que les dues finals guanyades per l'USAP, van ser contra dos clubs nord-catalans, cap corresponsal dels diaris s'hi va desplaçar, ja que en les edicions en què les finals van disputar-se entre clubs de la Catalunya Nord i Sud o entre dos de la Catalunya Sud, sí que hi surt una crònica del partit.
Aquest cop fem un petit pas més i gràcies a haver contactat amb la Unió Esportiva Samboiana, per tal de demanar si ens podien fer alguna foto de la Copa dels Pirineus, el Sr. Lluís Ortega Medina, ens ha passat les fotografies que us oferim a continuació, podent fer un pas més per tal que aquesta competició guanyada per l'USAP, tingui la mateixa importància que tenen el Bouclier de Brennus i el Challenge Yves Du Manoir, un petit pas més perquè els campions d'aquesta competició no quedin en un injust oblit.

Agraïments a la Unió Esportiva Samboiana i al Sr. Lluís Ortega Medina.

Trofeu de la Copa dels Pirineus.

Igual que aquestes dues guanyades per la U.E. Santboiana, en algun lloc de l'Aimé Giral hi ha d'haver les dues guanyades per l'USAP.

Resum del partit entre l'USAP i el Racing Club Narbonne Méditerranée

Adjuntem el resum del partit entre l'USAP i el Racing Club Narbonne Méditerranée.

https://video.rugbyrama.fr/rugby/pro-d2/2017-2018/lusap-remonte-sur-le-podium-de-la-pro-d2-au-benefice-de-son-septieme-succes-bonifie-de-la-saison_vid1022454/video.shtml

Jornada 17 USAP 26 - 3 Racing Club Narbonne Méditerranée

L'USAP va guanyar ahir el derbi contra el Racing Club Narbonne Méditerranée, en un partit que va tenir l'emoció en els últims minuts, quan l'USAP va sentenciar, però que va ser força mancat de ritme i amb errades dels dos equips.
Va obrir el marcador al minut dotze el visitant Stephen Brett amb un cop de càstig després d'una falta de Yohan Vivalda, i la rèplica catalana va arribar cinc minuts després amb l'assaig de Julien Farnoux després d'una bona jugada col·lectiva dins dels vint-i-dos audois.
Enzo Selponi no va poder transformar-lo, però l'USAP anava per davant al marcador, 5 - 3.
Al minut vint-i-nou, el Racing Club Narbonne Méditerranée, es va quedar amb catorze per la groga que va veure Thomas Bristow després de reiterades faltes, però l'USAP no va saber aprofitar aquesta superioritat numèrica per fer-se amb el domini del joc.
Al minut trenta-set, va arribar el segon assaig de l'USAP, aconseguit per Shahn Eru i que va transformar Enzo Selponi, permetent al conjunt Sang & Or, obtenir una renta de nou punts, 12 - 3.
Abans del descans, el conjunt visitant va aconseguir plantar-se dins dels vint-i-dos locals, el marcador no es va moure.
A la segona part, després d'uns primers minuts de domini de l'USAP dins dels vint-i-dos visitants, que no van acabar amb cap assaig, va ser el conjunt audois qui va semblar que amb el pas dels minuts dominava el partit, malgrat que tots dos conjunts cometien moltes errades.
L'USAP no aconseguia trobar l'espai en la defensa i el Racing Club Narbonne Méditerranée, va perdonar en els últims metres.
Al minut cinquanta-vuit, Pierre Alexandre Dut, va errar un cop de càstig bastant centrat, que hagués reduït a sis punts l'avantatge de l'USAP i al minut seixanta-set, un avant del conjunt audois, va impedir que el marcador s'ajustés.
Els tècnics catalans van moure la banqueta, buscant cambiar el que es veia damunt la gespa, donant entrada als joves Quentin Walcker, Sadek Deghmache i Tristan Labouteley, però tampoc així la cosa va canviar gaire.
Semblava doncs que si cap dels dos equips aconseguia fer punts, el partit acabaria amb un marcador baix, però després que el conjunt visitant, estigués amb catorze jugadors, ja que l'àrbitre no va aclarir si s'aplicava protocol de commoció o era lesió d'un jugador visitant, i per tant, entrava Stephen Brett, novament Shahn Eru, va decidir desencallar el partit i després d'una carrera prèvia a una bona jugada col·lectiva, el neozelandès, aconseguia el seu segon assaig, tercer de l'USAP, que provisionalment donava el bonus ofensiu. Enzo Selponi el va transformar i l'USAP va ampliar a setze punts l'avantatge, 19 - 3.
Al minut setanta-set, el jugador visitant Sosefo Falatea, va abandonar el terreny de joc sagnant i malgrat les queixes de la banqueta del Racing Club Narbonne Méditerranée, l'àrbitre no va autoritzar la sortida de cap jugador, amb la qual cosa els últims minuts el partit es va jugar quinze contra tretze.
Sadek Deghmache ho va aprofitar per treure ràpidament l'oval des de la melée i la jugada la va finalitzar Enzo Selponi, aconseguint el quart assaig que ell mateix es va encarregar de transformar, fent pujar el 26 - 3.
Triomf de l'USAP en un partit on el més emocionant va passar en els últims deu minuts, i que manté el conjunt Sang & Or en la tercera posició, a només un punt de la segona posició, que dóna accés directe a les semifinals d'ascens al TOP 14.

USAP: 1 - Forletta, 2 - Brown, 3 - Boutemanni, 4 - Eru, 5 - Vivalda, 6 - Château, 7 - Brazo, 8 - Lemalu, 9 - Ecochard, 10 - Selponi, 11 - Acebes, 12 - Cocagi, 13 - Torfs, 14 - Pujol i 15 - Farnoux.
Suplents: 16 - Lam, 17 - Walcker, 18 - Labouteley, 19 - Faleafa, 20 - Deghmache, 21 - Séguy, 22 - Bousquet i 23 - Brown.
Canvis: Brown per Boutemanni, Lam per Carbou, Walcker per Forletta, Deghmache per Ecochard, Labouteley per Vivalda, Bousquet per Farnoux, Carbou per Lam, Faleafa per Lemalu i Séguy per Cocagi.
Entrenadors: Christian Lanta, Patrick Arlettaz i Perry Freshwater.

R.C. Narbonne: 1 - Bristow, 2 - Esteriola, 3 - Falatea, 4 - Paulino, 5 - Taele, 6 - Collet, 7 - Guillaume, 8 - Belzons, 9 - Rouet, 10 - Brett, 11 - Tuculet, 12 - Eadie, 13 - Plessis-Couillaud, 14 - Giorgis i 15 - Stott.
Suplents: 16 - Boundjema, 17 - Innocente, 18 - Strauss, 19 - Tameilau, 20 - Aziza, 21 - Dut, 22 - Cazes i 23 - Ma'Afu.
Canvis: Ma'Afu per Falatea, Falatea per Ma'Afu, Ma'Afu per Falatea, Innocente per Guillaume, Ma'Afu per Falatea, Aziza per Rouet, Tameilau per Belzons, Boundjema per Esteriola, Dut per Brett, Cazes per Eadie, Innocente per Bristow, Falatea per Ma'Afu i Strauss per Paulino.
Entrenadors: Steve Kefu, Sébastien Petit i Laurent Balue.

Àrbitres: Jonathan Dufort (Àrbitre), Regis Guatelli (Touche 1), Thierry Devais (Touche 2), Stephane Jeannot (Juge d'en-but 1), Jerome Ripoll (Juge d'en-but 2), Corentin Meler (Àrbitre 4) i Max Benoit (Représentant fédéral).

Evolució del marcador

0 - 3 min 12: cop de càstig d'Stephen Brett.
5 - 3 min 17: assaig de Julien Farnoux.
10 - 3 min 37: assaig de Shahn Eru.
12 - 3 min 39: transformació d'Enzo Selponi.
17 - 3 min 74: assaig de Shahn Eru.
19 - 3 min 75: transformació d'Enzo Selponi.
24 - 3 min 78: assaig d'Enzo Selponi.
26 - 3 min 79: transformació d'Enzo Selponi.

Targetes

Groga: Thomas Bristow (Racing Club Narbonne Méditerranée).

Terreny de joc

Stade Aimé Giral.

Hora

20:00 h.

El proper rival a l'Aimé Giral: Racing Club Narbonne Méditerranée

L'USAP rebrà divendres vinent, 22 de desembre, al Racing Club Narbonne Méditerranée, en l'últim derbi del 2017.
El conjunt català buscarà una nova victòria per tal de continuar a prop de les dues primeres posicions, que donen accés directe a les semifinals d'ascens al TOP 14.
A continuació us deixem algunes dades d'entrenadors i jugadors que han entrenat i jugat als dos clubs, i també els partits que s'han disputat a l'Aimé Giral.

Entrenadors i jugadors que han entrenat i jugat als dos clubs

Marc Delpoux: Tercera línia nascut a Narbonne. Va començar jugant al Cuxac-d'Aude fins que L'any 1981, va fitxar per el Racing Club Narbonne Méditerranée on va jugar fins a l'any 1992, quan va fitxar per l'USAP on va jugar fins a l'any 1996, quan va tornar al Racing Club Narbonne Méditerranée per disputar la temporada 1996 - 1997. En finalitzar aquella temporada, es va retirar.
Durant la seva etapa com a jugador, va ser 5 cops campió del Challenge Yves Du Manoir, 4 cops amb el Racing Club Narbonne Méditerranée (1985, 1988, 1989 i 1990) i 1 cop amb l'USAP (1994).
L'any 2003 va començar la seva carrera com a entrenador al Racing Club Narbonne Méditerranée, on va entrenar fins al final de la temporada 2005 - 2006. Llavors va fer el salt a Itàlia on va entrenar al Rugby Calvisano de la temporada 2006 - 2007 a la 2008 - 2009, aconseguint guanyar la lliga italiana la temporada 2007 - 2008, sent aquest l'únic gran èxit com a entrenador.
De la temporada 2009 - 2010 a la 2011 - 2012, va ser entrenador de l'Union Bordeaux - Bègles al que va aconseguir pujar al TOP 14 la temporada 2010 - 2011.
Va aconseguir mantenir als de la Gironda sense excessius problemes durant la temporada 2011 - 2012 i a mitjans d'aquella temporada va signar un contracte amb l'USAP per les dues següents temporades.
La temporada 2012 - 2013, va ser la primera temporada com a entrenador de l'USAP. Amb un equip pràcticament nou i molt renovat, es va vendre per part de la directiva com un entrenador capaç de fer que el seu equip tingués un estil de joc molt vistós, però la veritat és que l'equip només funcionava a casa, i fora els resultats eren pèssims, ja que no s'aconseguia guanyar cap partit.
Al final de temporada el balanç va ser 11 - 2 com a local i 2 - 11 com a visitant amb la qual cosa l'equip va quedar a la setena plaça, fora de les fases finals.
A l'Amlin Challenge Cup, l'USAP va quedar enquadrat en un grup fàcil i va ser primer classificat amb la qual cosa, va aconseguir jugar com a local els dos encreuaments i va fer somiar a l'afició amb jugar per segon cop a la història del club una final europea, però a la semifinal, l'Stade Français es va imposar a l'Aimé Giral per 22 - 25 i va privar al conjunt català de classificar - se per la final de Dublín, en un partit on l'estranya alineació i els canvis durant el partit, decidits per Delpoux, van ser determinants.
La següent temporada, la història és coneguda, l'equip comença bé la temporada i a la jornada 10 està entre els sis primers classificats, però una derrota a Oyonnax és l'inici de la desfeta. L'equip encadena amb aquella, cinc jornades seguides perdent i se situa a la zona perillosa de la qual ja no n'escapa.
A la segona volta l'USAP va traient resultats a casa, victòries contra Aviron Bayonnais, C.A. Brive i Biarritz Olympique i un empat contra Racing-Métro 92, però fora de casa no és capaç de puntuar, i és planta a la jornada 24 amb el fatídic partit de la mort contra Oyonnax a l'Aimé Giral, on l'USAP guanya d'onze punts, però perd l'average particular i tot es confia a la jornada següent a la màgia de Montjuïch contra el R.C. Toulon qui malgrat que juga amb molts suplents s'imposa per 31 - 43. Tot queda pendent d'un miracle a Clermont a l'última jornada que s'està a punt de produir, ja que una derrota per menys de set punts salva l'USAP, sempre que Oyonnax perdi per més de set punts a Brive.
Un assaig de l'avui jugador de l'USAP Jonathan Bousquet quan faltaven vuit minuts per al final del partit, salva Oyonnax i condemna l'USAP per primera vegada a la seva història a perdre la categoria.
Després d'això, Delpoux es nega a dimitir i se l'acomiada, imposant una demanda, que perd, als tribunals.
Va dirigir durant una temporada i mitja al Provence Rugby.

Patrick Arlettaz: Tres quarts centre nascut a Perpinyà. Va formar - se a l'USAP on va ser integrant del primer equip de l'any 1992 al 1996 quan va fixar pel Racing Club Narbonne Méditerranée on va jugar del 1996 al 2001 quan va fitxar per al Montpellier Hérault Rugby Club on va jugar fins a l'any 2006 i llavors va fitxar per l'Étoile Sportive Catalane on es va retirar l'any 2007.
Posteriorment va començar la seva carrera com a entrenador en els mateixos clubs on va jugar. L'estiu del 2012 va tornar a l'USAP de la mà de Marc Delpoux per encarregar - se dels tres quarts. En finalitzar la temporada 2013 - 2014, després que l'USAP perdés per primera vegada la categoria, Patrick Arlettaz, va presentar la seva renúncia.
Des de finals de setembre de 2016 exerceix les funcions d'entrenador dels tres quarts de l'USAP havent substituït a François Gelez.

Philippe Benetton: Nascut a Cahors, va ser jugador del Cahors Rugby del 1980 al 1987. Llavors va fitxar per l'Sporting Union Agen on va jugar fins a l'any 2004, sent campió de França l'any 1988 i subcampió el 1990 i el 2002.
L'any 1992 va guanyar el Challenge Yves Du Manoir.
Va començar la seva carrera d'entrenador al Cahors Rugby la temporada 2005 - 2006. Posteriorment va passar per el Racing - Métro 92 (2006 - 2007), Limoges Rugby (2009 - 2011), A.S. Béziers (2009 - 2011) i a mitjans de la temporada 2014 - 2015, es va encarregar dels davanters del Racing Club Narbonne Méditerranée, ajudant a fer que l'equip aconseguís la permanència a PROD2.
El desembre del 2015, va substituir a Grégory Patat com a entrenador dels davanters de l'USAP, funció que hi ha realitzat fins a la seva destitució conjuntament amb la de François Gelez a finals de setembre de 2016.

Jugadors que han jugat als dos clubs

Jo Maso: Tres quarts centre o mig d'obertura nascut a Toulouse. Va iniciar - se al rugbi XIII de la mà XIII Catalan, abans de passar - se al rugbi XV de la mà del R.C. Toulon, on va jugar de 1962 fins a 1964 que va fitxar per l'USAP on va disputar una primera etapa fins a l'any 1968.
Durant aquesta primera etapa a l'USAP, va ser subcampió del Challenge Yves Du Manoir. L'estiu de 1968 va fitxar per el Racing Club Narbonne Méditerranée.
En la seva etapa a Narbonne, Jo Maso, va ser subcampió de França l'any 1974 i campió del Challenge Yves Du Manoir el mateix 1974.
L'estiu de 1977 va tornar a l'USAP on va jugar fins al 1983 en què es va retirar.

Fréderic Bénazech: Darrer nascut a Bédarieux. Va començar a jugar a rugbi l'any 1978 a Bédarieux i l'any 1990 va debutar amb el primer equip. L'any 1992 va fitxar per al Racing Club Narbonne Méditerranée i se'l va considerar la gran esperança del rugbi francès. Va arribar a l'USAP l'estiu de 1999. Al novembre d'aquell mateix any, va patir una lesió al taló d'Aquil·les que el va tenir 4 mesos allunyat dels terrenys de joc.
L'estiu del 2000 va fitxar pel S.U. Agen on juga fins a l'any 2002, que fitxa pel F.C. Grenoble on juga fins a l'any 2004 quan fitxa pel Montpellier Hérault Rugby Club, on juga fins a l'any 2006, quan fitxa pel Nîmes on es retira en finalitzar la temporada 2007 - 2008.

Alewyn Joubert: Tres quarts ala nascut a Heidelberg (Sud Àfrica). Va jugar a l'USAP des de la temporada 1993 - 1994 a la 1999 - 2000 quan va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.
Després de dues temporades, va fitxar pel Football Club Grenoble.
En la seva etapa catalana, Alewyn Joubert, va guanyar el Challenge Yves Du Manoir, la temporada 1993 - 1994 i va ser subcampió de França la temporada 1997 - 1998.

Patrick Furet: Tercera línia nascut a Porto - Vecchio. Va jugar dues temporades a l'USAP, la 1998 - 1999 i la 1999 - 2000. Aquell estiu va fitxar per el Racing Club Narbonne Méditerranée.

Vincent Saberdeil: Tres quarts centre nascut a Perpinyà. Va jugar tres temporades amb el primer equip de l'USAP, de la 1998 - 1999 a la 2000 - 2001 quan va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.
En la seva etapa a l'USAP, va ser semifinalista de la Heineken Cup.

Grégory Tutard: Tres quarts ala nascut a Villeneuve-sur-Lot. Va jugar a l'USAP de la temporada 1996 - 1997 a la 2000 - 2001 quan va fitxar per el Racing Club Narbonne Méditerranée.
Amb l'USAP va ser subcampió de lliga l'any 1998 i semifinalista de la Heineken Cup la temporada 1998 - 1999.

Olivier Olibeau: Segona línia ala nascut a Perpinyà. Format a l'USAP, on va debutar amb el primer equip l'any 1997 i on va estar en aquesta primera etapa fins al 2002.
Llavors va fitxar per Narbonne on va jugar fins al 2004, quan va fitxar per Biarritz Olympique, amb qui en dues temporades, va guanyar dues lligues (2005 i 2006) i va ser subcampió d'Europa contra Munster el 2006.
Aquell estiu va tornar al seu club de sempre, l'USAP, on va militar fins al 2012, quan va retirar -se.
En aquesta segona etapa catalana, va ser campió de lliga l'any 2009.

Joe Gillingham: Tres quarts centre nascut a Johanesburg (Sud Àfrica). Va jugar dues temporades a l'USAP, la 2000 - 2001 i la 2001 - 2002.
Va fer una bona primera temporada, però en la seva segona temporada a l'USAP va patir una greu lesió de genoll contra Castres Olympique que el va deixar en blanc.
La seva manca d'adaptabilitat i els seus problemes amb l'idioma francès, van fer que l'estiu del 2002 amb l'arribada de l'entrenador Olivier Saïsset, se'l donés de baixa i va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.

Simon Hunt: Tres quarts ala nascut a Clapham (Anglaterra). Va jugar una temporada a l'USAP, la 2003 - 2004 on només va jugar 7 partits. Va ser subcampió de lliga després de perdre la final contra l'Stade Français.
Aquell estiu va fitxar per el Racing Club Narbonne Méditerranée.

Colin Gaston: Segona línia nascut a Toulouse. Va fitxar per l'USAP l'estiu del 2003 procedent del Racing Club Narbonne Méditerranée.
Va disputar quatre temporades amb el conjunt català abans que l'estiu del 2007 fitxés per Castres Olympique.
Durant aquests quatre anys, va ser subcampió de França l'any 2004.

Fabien Rofes: Taloner nascut a Perpinyà. Format a les categories inferiors de l'USAP, va estar una temporada amb el primer equip, la 2002 - 2003, on va jugar 5 partits al TOP 16 i 4 a la Heineken Cup, de la qual l'USAP va ser subcampió a la final de Dublin.
L'estiu del 2003 va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.

Franck Tournaire: Pilar nascut a Narbonne. Va fitxar per l'USAP l'estiu del 2003 procedent de Leicester Tigers i va jugar una única temporada amb l'USAP, la 2003 - 2004 on va ser subcampió de França.
L'estiu del 2004 va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.

Thomas Bouquié: Darrer nascut a Perpinyà. Va formar - se a l'USAP i durant 3 temporades, de la 2002 - 2003 a la 2004 - 2005 va jugar partits amb el primer equip.
L'estiu del 2005 va fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée. Posteriorment va passar per Castres Olympique fins a la temporada 2008 - 2009.
En estar sense equip, va decidir fitxar per l'Argelers de Fédérale 2 i després va jugar al Céret Sportif.

Adrien Planté: Tres quarts ala nascut a Longjumeau. Després d'haver començat a practicar futbol, decideix passar - se al rugbi a Elna, d'on passa a incorporar - se al Centre de Formació de l'USAP.
En aquesta etapa és prestat al Racing Club Narbonne Méditerranée per després tornar a l'USAP, i la temporada 2007 - 2008 s'incorpora a la primera plantilla del conjunt català, on milita fins a la temporada 2012 - 2013.
Durant aquesta etapa, és campió de França el 2009, subcampió el 2012, i semifinalista de la Heineken Cup el 2011 i de l'Amlin Challenge Cup el 2013. Precisament en aquesta competició va marcar 11 assajos.
L'estiu del 2013 va fitxar pel Racing-Métro 92 on va jugar fins a la temporada 2014 - 2015. En finalitzar aquella temporada, va fitxar per l'A.S.M. Clermont Augverne on ha jugat fins a la temporada passada.
Actualment juga a la Section Paloise.

Julien Candelon: Tres quarts ala nascut a Agen. Va començar a jugar a rugbi al Tournon d'Agenais abans de fitxar per al Villeneuve-sur-Lot. D'allà va fitxar per el S.U. Agen on només juga la temporada 1998 - 1999. Llavors fitxa per l'Stade Toulousain on és proclama campió de França en categoria Crabos i Espoirs.
La seva estrena en una primera plantilla li arriba al Racing Club Narbonne Méditerranée, on aquella mateixa temporada es converteix amb el jugador que més assajos anota, cosa que li permet disputar els seus primers dos partits amb la selecció francesa.
Les temporades 2004 - 2005 i 2006 - 2007, ell és el segon màxim marcador d'assajos.
L'estiu del 2007 fitxa per l'USAP on hi juga fins a la temporada 2011 - 2012.
Durant la seva etapa catalana Julien Candelon es converteix en una de les peces clau de l'equip de Jacques Brunel. Amb l'USAP és proclama campió de lliga el 2009 i subcampió el 2010. L'any 2011 l'equip arriba a les semifinals de la Heineken Cup.
Després d'una molt complicada temporada 2011 - 2012, Candelon no renova i s'incorpora a l'equip de França de Rugbi Sevens on juga fins a retirar-se l'any passat.

Cédric Rosalen: Mig d'obertura nascut a Narbonne. Va començar a jugar a rugbi al G.A.O.B. i llavors ja va integrar el Centre de Formació del Racing Club Narbonne Méditerranée, al qual va debutar amb el primer equip l'any 1999. Va arribar a l'USAP l'estiu del 2007 juntament amb Julien Candelon, però així com el primer va acabar triomfant a l'USAP, Cédric Rosalen, va disputar una temporada amb el conjunt català, i en finalitzar la temporada 2007 - 2008, va fitxar per l'Union Sportive Montauban.

Gilles Arnaudiès: Tercera línia nascut a Perpinyà. Va iniciar - se al CNR Marcoussis i l'any 2009 va integrar - se al Centre de Formació de l'USAP.
Va debutar amb el primer equip la temporada 2010 - 2011 a La Rochelle i va jugar un altre partit la temporada 2012 - 2013 a Montpellier.
En veure que no disposava de minuts de joc, l'estiu del 2013, va decidir fitxar pel Racing Club Narbonne Méditerranée.

Benjamin Beaux: Tercera línia nascut a Narbonne. Va formar - se al Racing Club Narbonne Méditerranée amb el qual va jugar fins a la temporada 2013 - 2014. Aquell estiu, després que l'USAP perdés per primera vegada a la seva història la categoria, va fixar pel conjunt català, on hi ha jugat les temporades 2014 - 2015 i 2015 - 2016.

Pascal Cotet: Pilar nascut a Guilherand Granges. Va començar a jugar a rugbi a Valence, després va passar per Montélimar i per als cadets del C.S. Bourgoin-Jallieu. L'any 2011 va integrar - se al Centre de Formació de l'USAP i la temporada 2012 - 2013, va debutar amb el primer equip al TOP 14 contra Mont de Marsan a l'Stade Aimé Giral.
Va disputar un parell de partits més amb el primer equip aquella mateixa temporada a l'Amlin Challenge Cup.
Les dues següents temporades ja no va jugar cap més partit amb el primer equip però si amb els Espoirs.
La temporada 2015 - 2016 la va jugar al Racing Club Narbonne Méditerranée i la temporada passada va aconseguir l'ascens al TOP 14 amb l'Union Sportive Oyonnax.

Enfrontaments entre els dos clubs a l'Aimé Giral

Temporada 1987 - 1988: USAP 12 - 12 R.C. Narbonne (Championnat de France 1/8 Final).
Temporada 1989 - 1990: USAP 11 - 21 R.C. Narbonne (Championnat de France Fase 2).
Temporada 1994 - 1995: USAP 19 - 10 R.C. Narbonne (Championnat de France F. Grups).
Temporada 1995 - 1996: USAP 15 - 11 R.C. Narbonne (Championnat de France F. Grups).
Temporada 1996 - 1997: USAP 32 - 21 R.C. Narbonne (Championnat de France F. Grups).
Temporada 1999 - 2000: USAP 30 - 26 R.C. Narbonne (Championnat de France F. Grups).
Temporada 2001 - 2002: USAP 39 - 25 R.C. Narbonne (TOP 16).
Temporada 2002 - 2003: USAP 39 - 0   R.C. Narbonne (TOP 16).
Temporada 2003 - 2004: USAP 20 - 16 R.C. Narbonne (TOP 16).
Temporada 2004 - 2005: USAP 20 - 0   R.C. Narbonne (TOP 14).
Temporada 2005 - 2006: USAP 33 - 0   R.C. Narbonne (TOP 14).
Temporada 2006 - 2007: USAP 45 - 6   R.C. Narbonne (TOP 14).
Temporada 2014 - 2015: USAP 38 - 12 R.C. Narbonne (PROD2). 

Temporada 2015 - 2016: USAP 20 - 10 R.C. Narbonne (PROD2).

Temporada 2016 - 2017: USAP 66 - 13 R.C. Narbonne (PROD2).

Féminines 1ère Division Elite Armelle Auclair. Jornada 8 Stade Olympique Villelonguet 22 - 15 USAP Féminin

L'USAP Féminin ha perdut aquesta tarda, per 22 - 15, el derbi català contra l'Stade Olympique Villelonguet, en un partit igualat.
El marcador no s'ha mogut fins al minut vint-i-quatre, amb el primer assaig del conjunt local, que no han pogut transformar.
La rèplica de l'USAP Féminin ha arribat quatre minuts després, però aquest tampoc ha pogut ser transformat amb la qual cosa el marcador ha sigut 5 - 5.
Al minut trenta-cinc, l'USAP Féminin ha aconseguit el segon assaig, que tampoc en aquesta ocasió ha pogut ser transformat, però ha permès al conjunt Sang & Or avançar-se al marcador, 5 - 10.
Abans del descans, un cop de càstig favorable a l'Stade Olympique Villelonguet, ha deixat el marcador 8 - 10.
A la segona part, un assaig de càstig favorable a l'Stade Olympique Villelonguet, ha permès al conjunt local agafar cinc punts d'avantatge, però l'USAP Féminin ha aconseguit un altre assaig, que novament no ha pogut ser transformat, però ha permès empatar 15 - 15.
Un altre assaig de càstig pel conjunt local, ha decantat la balança en el derbi i l'USAP Féminin suma un punt de bonus defensiu, que a expenses dels resultats de la jornada, no serà del tot dolent en la lluita per la salvació.

Championnat de France d'Espoirs. Jornada 10 USAP 11 - 16 U.S. Carcassonne

Els Espoirs de l'USAP, han tornat a perdre, aquest cop per 11 - 16, en el derbi que els enfrontava al cuer, l'U.S. Carcassonne, confirmant doncs la mala ratxa, ja que encadenen quatre derrotes consecutives.
El partit no ha començat malament, ja que en els primers minuts, el marcador era de 5 - 3, però el conjunt audois, ha aconseguit capgirar el marcador i ha arribat a dominar 5 - 13 i malgrat que els Espoirs de l'USAP han arribat a ajustar el marcador, 8 - 13, un nou cop de càstig pels Espoirs de l'U.S. Carcassonne, ha complicat la cosa, 8 - 16 i l'USAP només ha pogut anotar un cop de càstig per deixar el marcador 11 - 16, sumant únicament un punt de bonus defensiu.

USAP: 1 - Polit, 2 - De Fauverge, 3 - Sauzaret, 4 - Ma'Afu, 5 - Roussel, 6 - N'Deidoum, 7 - Reynaud, 8 - Majeau, 9 - Dufau, 10 - Bigey, 11 - Berbizier, 12 - Duguivalu, 13 - Lucas, 14 - Plana i 15 - Marty.
Suplents: 16 - Walcker, 17 - Jones, 18 - James, 19 - Calmon, 20 - Rodor, 21 - Barranco i 22 - Ljarrige.

10 Anys del debut de Percy Montgomery amb l'USAP

El 15 de desembre de 2007, avui fa 10 anys, l'USAP rebia a London Irish a l'Stade Aimé Giral en partit de la quarta jornada de la Heineken Cup, la màxima competició europea de clubs.
Aquell partit de fa 10 anys, és en el qual va debutar el fitxatge estrella de la temporada 2007 - 2008, el sud-africà Percy Montgomery.
Arribat a Perpinyà el dissabte 1 de desembre de 2007, amb la Webb Ellis (nom de la copa de campió del món de rugbi) sota el braç, el sud-africà, va ser presentat el dilluns 3 de desembre, i ja va entrenar-se sota les ordres de Jacques Brunel, però no seria fins al 15 de desembre que els seguidors de l'USAP veuríem el seu debut.
Aquell dissabte, va fer un clima molt d'hivern, amb pluja i neu, però això no va impedir que 11.230 espectadors assistissin a l'Aimé Giral per veure el debut de l'estrella sud-africana enfront de London Irish.
Percy Montgomery va debutar formant part del XV titular de l'USAP aquell dia. No va fer pas un gran partit, però també és cert, que el temps que feia, no era gaire propici per lluir-se molt.
La primera meitat va finalitzar amb un resultat de 3 - 3, gràcies a un cop de càstig de Cédric Rosalen per l'USAP que va ser replicat per Peter Hewat.
A la segona part, ja es va animar més la cosa, i finalment l'USAP va imposar-se als anglesos per 23 - 6.
Percy Montgomery, no va aconseguir cap punt i es va lesionar. La seva etapa a l'USAP va ser curta, en finalitzar la temporada va tornar a Sud Àfrica.

Àlbum fotogràfic del debut de Percy Montgomery.

Agraïments a Ivan Font del Moral, de la Penya La Lleganya de Vilanova i la Geltrú, per enviar-me les fotografies que va fer ell del debut de Percy Montgomery.

Resum del partit entre l'Aviron Bayonnais i l'USAP

Adjuntem el resum del partit entre l'Aviron Bayonnais i l'USAP.

http://video.rugbyrama.fr/rugby/pro-d2/2017-2018/pro-d2-des-catalans-plus-solides-a-bayonne_vid1020903/video.shtml

Jornada 16 Aviron Bayonnais 12 - 30 USAP

L'USAP va guanyar ahir per 12 - 30 el primer partit de la segona volta, aconseguint d'aquesta manera, el quart triomf de la temporada lluny de l'Aimé Giral.
No era un partit fàcil per l'USAP, ja que l'Aviron Bayonnais venia de guanyar els dos últims partits, però ahir, l'equip català, va fer un pas més cap a la classificació per a la fase d'ascens.
Al minut quatre, un cop de càstig de Jonathan Bousquet, va obrir el marcador pels catalans, 0 - 3.
Dos minuts més tard, després que Yohan Vivalda capturés l'oval en un servei de touche del conjunt basc, va arribar el primer assaig de l'USAP, aconseguit per Mathieu Acebes i que Jonathan Bousquet, va transformar, situant l'USAP amb deu punts d'avantatge, 0 - 10.
Als minuts dinou i vint-i-tres, dos cops de càstig de Jonathan Bousquet, van situar el 0 - 16 al marcador.
El conjunt basc, hauria pogut inaugurar el seu marcador, però Martín Bustos Moyano, va errar dos cops de càstig.
Abans del descans, el conjunt basc va tancar l'USAP dins dels seus vint-i-dos, i en aquell moment, els entrenadors catalans, van substituir Stephan Kotze per Alex Brown, que reapareixia després d'una llarga lesió de genoll, però l'anglès, en la melée va veure la targeta groga i va haver de tornar a sortir del terreny de joc.
Després d'unes quantes melées, l'àrbitre va decretar assaig de càstig pel conjunt basc, el qual, se'n va anar al descans amb només nou punts de desavantatge.
A la segona part, l'USAP va notar l'assaig de càstig de la primera part, i no tenia les idees tan clares, cedint el domini a l'Aviron Bayonnais, que al minut quaranta-vuit, després d'un servei de touche per falta catalana, va aconseguir el segon assaig, que Willem Du Plessis, no va poder transformar, però que va ajustar el marcador a només quatre punts, 12 - 16.
L'USAP no aconseguia fer-se amb el domini del joc, i quan un jugador català tenia l'oval, donava una puntada i aquest passava a domini del conjunt basc, que tampoc aconseguia reduir l'avantatge o capgirar-lo.
Malgrat que Arnaud Duputs va veure la targeta groga al minut cinquanta-tres, deixant el seu equip amb catorze, l'USAP no va saber aprofitar la superioritat numèrica, per agafar més avantatge.
Jonathan Bousquet, va errar un cop de càstig al minut cinquanta-quatre, que hagués permès a l'USAP situar-se amb set punts d'avantatge.
Al minut seixanta-set, va ser el conjunt català qui es va quedar amb inferioritat per la targeta groga que va veure Alan Brazo per faltes reiterades.
L'entrenador del conjunt basc, va ordenar xutar a pals, per tal de situar-se a un punt de l'USAP, però Willem Du Plesis va jugar a la touche a cinc metres de la línia de marca de l'USAP.
El servei de touche, va ser capturat pels jugadors catalans i l'USAP va poder avançar metres i allunyar el perill.
Al minut setanta-u, després d'una errada de Du Plessis, que va permetre a Tristan Labouteley assistir a Enzo Selponi i aquest va passar l'oval a Jonathan Bousquet, que li va passar a Jean-Bernard Pujol, que va fer una carrera en solitari, per aconseguir el segon assaig de l'USAP, que va transformar Enzo Selponi, donant avantatge d'onze punts, 12 - 23.
El conjunt basc va intentar reaccionar i després d'una falta de l'USAP en la melée dins dels seus vint-i-dos, van intentar jugar a la mà la falta, però van perdre l'oval, que Enzo Selponi va enviar a la touche.
A tres minuts del final, després d'una pèrdua de l'oval per part de Saubusse, primer Enzo Selponi va donar una puntada a seguir i després Sadek Deghmache, va fer al mateix fins a poder plantar l'oval i aconseguir el tercer assaig de l'USAP, que assegurava la victòria. Enzo Selponi el va transformar fent pujar el 12 - 30 final.
Victòria important de l'USAP que se situa en tercera posició, a dos punts del líder a l'espera del gros de la jornada que es juga avui.

Aviron Bayonnais: 1 - Iguiniz, 2 - Labouyrie, 3 - Taufa, 4 - Ducat, 5 - Jaulhac, 6 - Latimer, 7 - Duputs, 8 - Beattie, 9 - Rouet, 10 - Du Plessis, 11 - Fuster, 12 - Muscarditz, 13 - Robinson, 14 - Laveau i 15 - Bustos Moyano.
Suplents: 16 - Menage, 17 - Schuster, 18 - Huete, 19 - Van Lill, 20 - Saubusse, 21 - Davis, 22 - Thiery i 23 - Orlandi.
Canvis: Huete per Ducat, Orlandi per Taufa, Van Lill per Duputs, Schuster per Iguiniz, Davis per Latimer, Menage per Labouyrie, Saubusse per Rouet i Thiery per Muscarditz.
Entrenadors: Pierre Berbizier, Joël Rey i Vincent Etcheto.

USAP: 1 - Mailau, 2 - Lam, 3 - Kotze, 4 - Eru, 5 - Vivalda, 6 - Faleafa, 7 - Brazo, 8 - Lemalu, 9 - Ecochard, 10 - Selponi, 11 - Acebes, 12 - Cocagi, 13 - Mafi, 14 - Bousquet i 15 - Farnoux.
Suplents: 16 - Carbou, 17 - Forletta, 18 - Labouteley, 19 - Château, 20 - Deghmache, 21 - Séguy, 22 - Pujol i 23 - Brown.
Canvis: Brown per Kotze, Kotze per Farnoux, Forletta per Mailau, Farnoux per Kotze, Carbou per Lam, Château per Faleafa, Deghmache per Ecochard, Labouteley per Vivalda i Pujol per Farnoux.
Entrenadors: Christian Lanta, Patrick Arlettaz i Perry Freshwater.

Àrbitres: Nicolas Datas (Arbitre), Thierry Mallet (Touche 1), Christophe Bats (Touche 2), Frédéric Gracianette (Juge d'en-but 1), Mariano Salazar (Juge d'en-but 2), Aurelien Salvat (Àrbitre 4), Adrien Marbot (Àrbitre 5) i Jean Paul Soules (Représentant fédéral).

Evolució del marcador

0 - 3 min 4: cop de càstig de Jonathan Bousquet.

0 - 8 min 6: assaig de Mathieu Acebes.

0 - 10 min 7: transformació de Jonathan Bousquet.

0 - 13 min 19: cop de càstig de Jonathan Bousquet.

0 - 16 min 23: cop de càstig de Jonathan Bousquet.

7 - 16 min 37: assaig de càstig.
12 - 16 min 48: assaig de Simon Labouyrie.
12 - 21 min 71: assaig de Jean-Bernard Pujol.
12 - 23 min 72: transformació d'Enzo Selponi.
12 - 28 min 77: assaig de Sadek Deghmache.
12 - 30 min 78: transformació d'Enzo Selponi.

Targetes

Grogues: Arnaud Duputs (Aviron Bayonnais) i Alex Brown i Alan Brazo (USAP).

Terreny de joc

Stade Jean-Dauger.

Hora

20:45 h.

L'USAP a l'Stade Jean-Dauger

L'USAP visitarà el pròxim dijous, 14 de desembre, l'Stade Jean-Dauger, per enfrontar-se a l'Aviron Bayonnais, en un partit on el conjunt català voldrà iniciar amb bon peu la segona volta del campionat, davant d'un rival, que encadena dues victòries consecutives.
A continuació, us adjuntem alguns dels resultats que s'han donat en les visites de l'USAP a l'Stade Jean-Dauger.

Temporada 1983 - 1984: Aviron Bayonnais 22 - 6 USAP (Championnat de France F. Qualificació).
Temporada 1986 - 1987: Aviron Bayonnais 10 - 6 USAP (Championnat de France F. Qualificació).
Temporada 1995 - 1996: Aviron Bayonnais 32 - 29 USAP (Championnat de France Fase de Grups).
Temporada 2004 - 2005: Aviron Bayonnais 34 - 33 USAP (TOP 16).
Temporada 2005 - 2006: Aviron Bayonnais 15 - 33 USAP (TOP 14).
Temporada 2006 - 2007: Aviron Bayonnais 9 - 20 USAP (TOP 14).
Temporada 2007 - 2008: Aviron Bayonnais 35 - 8 USAP (TOP 14).
Temporada 2008 - 2009: Aviron Bayonnais 19 - 13 USAP (TOP 14 Orange).
Temporada 2009 - 2010: Aviron Bayonnais 13 - 30 USAP (TOP 14).
Temporada 2010 - 2011: Aviron Bayonnais 25 - 26 USAP (TOP 14).
Temporada 2011 - 2012: Aviron Bayonnais 18 - 16 USAP (TOP 14).
Temporada 2012 - 2013: Aviron Bayonnais 13 - 10 USAP (TOP 14).
Temporada 2013 - 2014: Aviron Bayonnais 31 - 20 USAP (TOP 14).
Temporada 2015 - 2016: Aviron Bayonnais 17 - 14 USAP (PROD2).